Durant molts anys la classe obrera hem lluitat per conquerir el dret a una pensió digna. Des del 1967 les pensions estaven garantides pels pressupostos generals de l’Estat El Pacte de Toledo (1995) signats per patronal, govern i partits parlamentaris juntament amb CCOO i UGT, van separar les fonts de finançament del diversos tipus de pensions, eximint així l’Estat d’aquesta obligació bàsica, van obrir portes al negoci de les pensions privades i a més van ampliar el període de càlcul de les pensions, tot passant de 8 a 15.
Als treballadors/es i joves, els volen fer creure que això de les pensions els afectarà “només” a llarg termini, quan es jubilin. Però aquest argument amaga que el salari de qualsevol treballador/a, des del primer dia en què s’incorpora a l’activitat laboral, és compost de: salari directe (el que cobra cada mes), l’indirecte (rebut en forma de sanitat, educació… ) i el diferit, que és el que s’acumula per a quan es jubili o per a quan no pugui seguir treballant a causa de malaltia o accident.
Tenim que garantir les pensions d´ara i futures perquè són un dret elemental.
Hem preparat i us convidem a l’acte del pròxim 8 de febrer per conèixer més a prop i sortir de dubtes relacionades amb l’ important tema de les pensions per tots i totes.
