Des del Sindicat co.bas ens sumem a les nombroses veus que des d’altres organitzacions sindicals, Plataformes i Coordinadores del personal temporal en frau de llei, rebutgen el mal anomenat decret de reducció de la temporalitat en l’ocupació pública (Reial Decret – llei 14/2021), de 6 de juliol, aprovat per una diferència mínima d’un vot com a projecte de llei.
A l’espera de les esmenes que es presentin per a la seva tramitació en el Parlament i de veure per escrit com queden les modificacions introduïdes en l’últim moment per a salvar la seva aprovació, expliquem aquí algunes de les raons per al seu rebuig.
El govern “més progressista del món” ens deixa “als peus dels cavalls”
L’Icetazo és cosí germà de l’”Acuerdazo” de Montoro, que va ser l’espurna que va encendre la indignació i la lluita del personal temporal en frau de llei a les Administracions, allà per 2017 i que ha demostrat ser un fracàs com a mecanisme per a acabar amb la temporalitat.
Igual que aquest, el nou acord signat amb la burocràcia sindical, pretén convertir els falsos processos d’estabilització en l’única i principal mesura per a reduir la temporalitat. Això es tradueix en la pretensió que l’Administració segueixi fins a 2025 amb les seves Ofertes d’ocupació pública per a estabilitzar les places- que no a les persones que les ocupen– en frau de llei.
Però a diferència de llavors, el nou Decret pretén dur a terme aquestes Opes, infringint les reiterades doctrines del TJUE que han deixat molt clar que aquests processos d’estabilització no són solució al problema de la temporalitat. Perquè amb ells no hi ha sanció a les Administracions incomplidores i es castiga les víctimes i no als culpables.
Encara que el decret pretén- segons que es reconeix en la seva exposició de motius– sancionar l’abús i el frau de temporalitat en l’administració a futur, les mesures que contempla no garanteixen el compliment dels objectius de la Directiva Europea que porten vint anys saltant-se a la torera. Això és: posar fi a la precarietat laboral a l’Administració pública. És més, en la seva redacció original, obre la porta a una reducció dràstica de les plantilles en l’Administració i/ o a la privatització de molts serveis públics, en una clara invasió de competències de les CCAA.
A més de no solucionar a futur el problema de la temporalitat en l’Administració, pretén fer “creu i ratlla” obviant i ocultant el frau que van cometre les Administracions en els últims vint anys i que es manté, sense una sola mesura efectiva que serveixi de reparació a les seves víctimes, que som el personal en abús de temporalitat.
Unes víctimes a les quals ni tan sols se’ns reconeix, perquè el govern parla de 300.000 temporals en frau de llei, pretenent ignorar que som moltes més. Aproximadament 800.000 treballadores i treballadors, en un 70% dones, ja que hi ha moltes persones treballant en llocs estructurals no reconeguts com a tals.
Ni tan sols és clar que els i les actuals treballadors/es temporals de l’Administració, puguin acollir-se a les mesures que contempla. En la seva redacció podem llegir que “les qüestions relatives a la durada màxima del nomenament del personal interí o contractació de personal laboral temporal, així com els efectes i conseqüències previstes en aquest Acord, inclosa la compensació econòmica, només seran aplicables als nomenaments i contractacions efectuades amb posterioritat a l’entrada en vigor de la reforma del TREBEP”
Ni ens regalaran la plaça ni faran fixe a ningú. Només intenten dividir al moviment.
Malgrat les mentides o mitges veritats que s’han anat publicant en els mitjans, la seva arbitrària decisió d’”atorgar” al personal interí que porti deu anys en aquesta situació la possibilitat d’obtenir la seva plaça únicament per concurs de mèrits, és una rentada de cara i un intent de dividir al moviment.
Ja que el requisit exigit per a això és que aquests deu anys han de ser sempre en el mateix lloc, quan és habitual que l’Administració t’obligui a canviar de funcions al llarg del temps. A més, s’exigeix que el teu lloc no hagi sortit mai en cap convocatòria.
Com ha deixat clar ja el TJUE i recentment al nostre país el propi Tribunal Suprem, el frau no es dóna als 10 sinó a partir dels tres anys. Però és que, a més, és molt difícil, per no dir impossible, trobar algú al qual no li hagin tret la seva plaça. Com reconeix el propi Decret: “el desenvolupament d’aquests processos ha suposat fins al moment que més de 218.000 places (en frau afegiríem nosaltres), s’hagin inclòs en Ofertes d’Ocupació Pública d’estabilització i que es troben convocades més de 154.000”. Això sense comptar que moltes han sortit a concursos de trasllats o promocions internes a les quals el personal temporal no pot optar per no ser funcionari.
Per si no n’hi hagués prou i per als qui sí que reuneixin els requisits, el concurs de mèrits si és de lliure concurrència i no restringit, tampoc garanteix que els treballadors i les treballadores afectats i afectades per l’abús, la majoria de les quals ja han superat un procés selectiu, puguin conservar els seus llocs.
En la seva tramitació es va incorporar igualment la possibilitat que la fase d’oposició pugui no ser eliminatòria, deixant això a criteri de cada CCAA. Una esmena amb la qual també pretenen dividir-nos, podent crear situacions diferents segons el territori, com ja passa en l’actualitat
Tampoc la inclusió en borses d’interins/es específiques o en borses ja existents, suposa cap novetat. L’Acord deixa clar que en aquestes borses “s’integraran aquells candidats que havent participat en el procés selectiu corresponent i no havent superat aquest, sí hagin obtingut la puntuació que la convocatòria consideri suficient”.
Governi qui governi, La nostra fixesa i els serveis públics es defensen
És gràcies a la intensificació de la lluita al carrer que duem a terme de manera unitària durant mesos a tot l’Estat, que hem aconseguit trencar el cèrcol mediàtic i guanyar visibilitat. I és també gràcies a la pressió política a tots els partits parlamentaris per part del moviment, que evitem que aquest Decret s’aprovés sense pena ni glòria com pretenia el govern.
Però més enllà de la votació parlamentària, a gairebé totes les CCAA, els governs ja van posar en marxa els seus falsos processos d’estabilització i no dubtaran a aplicar el Decret del govern si aquest aconsegueix aprovar-se amb esmenes. No podem equivocar-nos amb això: en la nostra lluita per la fixesa, el moviment interí tenim davant A TOTS ELS GOVERNS, tinguin el color que tinguin.
La lluita del personal temporal en frau és apartidista, però no és apolítica. A més de la nostra reivindicació laboral, tenim una política clara que guia el nostre accionar en la lluita pel lloc de treball: la defensa d’una ocupació pública de qualitat en el present i en el futur i d’uns Serveis públics de qualitat per a totes i tots i contra la seva privatització directa o encoberta.
Per això, pensem que l’única manera d’aconseguir la fixesa i aconseguir envoltar aquesta lluita del suport i la solidaritat de la resta de la classe treballadora que necessitem per a guanyar, és lligar aquesta a una lluita més àmplia contra les polítiques antiobreres i antisocials que amb l’excusa de la crisi, tots els governs pretenen imposar-nos, portant com a bandera la defensa que governi qui governi, l’ocupació i els serveis públics no es venen, es defensen“. Des de co.bas fem una crida al conjunt del sindicalisme combatiu de classe, a perseverar en aquest front comú després de l’obligada aturada estiuenca.
