La patronal del camp recentment va llançar una alarma sobre la manca d’uns 80.000 treballadors i treballadores per a les tasques agrícoles, amenaçant amb què si no s’aconseguien, hi hauria desabastament de la població.
Com a resposta a aquest reclam, el govern ha publicat Real Decreto Ley 13/20 sobre ocupació agrària. El decret permet la incorporació d’aturats i de persones que estiguin cobrant el subsidi agrari, sense haver de renunciar a les prestacions. També allarga els permisos de feina per als temporers als que se’ls hi acabarà durant l’Estat d’alarma. Per últim, a joves estrangers de 18 a 21 anys, se’ls concedeix un permís de treball temporal. En canvi, és fals que manqui mà d’obra. El que falten són condicions dignes de feina. Els jornalers i les jornaleres del camp pateixen condicions d’explotació abusives i intolerables. No es respecten convenis ni legislació laboral: es treballa més de l’estipulat, per menys salari. A més, les mesures de protecció front l’actual pandèmia són inexistents o són a càrrec dels mateixos treballadors. La situació fins i tot arriba a traspassar els límits més bàsics de la dignitat humana, especialment contra els i les treballadores immigrants. Gran part dels temporers viuen amuntegats en condicions infrahumanes i s’han enregistrat en més d’una ocasió atacs físics
o agressions sexuals.
El govern, en comptes de posar fi a la situació, pren partit per la patronal, nodreix d’esclaus als empresaris, facilitant la incorporació de noves víctimes de l’explotació , donada la seva situació d’extrema necessitat que els hi impedeix poder triar.
Especialment sagnant és el cas del jovent immigrant als que se’ls hi dona un permís de treball per a tornar fer-los fora sense contemplacions quan ja no siguin necessaris. Treballadors i treballadores que no són tractades com persones sinó pitjor que animals de càrrega.
El que el govern hauria de fer és aturar d’una vegada per totes aquesta esclavitud en ple segle XXI. La situació és ben coneguda, la inspecció de treball hauria de deixar de fer els ulls grossos:
- És necessari fer complir els convenis i la legislació laboral i reconèixer els drets laborals i sindicals dels temporers eventuals.
- Que s’habilitin habitatges dignes per a tots els temporers i temporeres que s’hagin de desplaçar lluny de la seva residencia.
- Les treballadores i els treballadors estrangers sense papers han de regularitzar la situació, exigint els permisos de treball no només durant aquesta emergència, sinó de manera permanent.
Simplement aplicant aquestes mesures tan elementals, el problema de la “manca de mà d’obra” desapareixeria a l’instant.
