El passat dia 21 de desembre es van celebrar eleccions sindicals al centre de treball AkzoNobel-Deco, situat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Co.bas es va presentar per primera vegada i va obtenir dos delegats d’un total de nou; la resta els va treure UGT.
Però a causa d’una impugnació de CCOO, que finalment no va presentar candidatura, es va dictar un laude arbitral invalidant les eleccions sindicals. Aquesta invalidació va ser perquè l’empresa no havia posat a disposició de CCOO els correus corporatius per a efectuar propaganda sindical. Això va significar, en la pràctica, deixar fora del comitè a co.bas i restituir el comitè anterior.
Cinc mesos més tard, després de múltiples gestions nostres perquè es repetissin les eleccions per a superar l’actitud de l’empresa, que es negava a reconèixer el Laude, i també la posició d’UGT i de CC.OO, que es van desentendre per complet de la situació d’il·legalitat creada, el passat 23 de maig, per fi, es van poder celebrar les noves eleccions. Si bé aquesta repetició no ha alterat el resultat aconseguit per co.bas, sí que ha posat de manifest la voluntat conjunta de la direcció de l’empresa i de l’UGT de voler impedir que co.bas consolidés la presència sindical al centre.
Si ja en les anteriors eleccions vam haver d’efectuar una denúncia contra l’UGT i l’empresa per vulneració del dret a la llibertat sindical, (guanyada en primera instància contra UGT i a l’espera de resolució del recurs contra l’empresa), en aquesta segona ocasió hem hagut de fer front a una intensa campanya de desinformació i por, basada en el gran perill per a l’estabilitat del negoci i l’ocupació que suposava que co.bas mantingués la representació. Enfront d’aquest escenari de caos i conflictivitat que suposadament significava la irrupció de co.bas en AkzoNobel-Deco, UGT, amb la connivència de l’Empresa, es presentava com la solució: el sindicat responsable, el que sap garantir la pau social i sap arribar a acords.
La por sempre ha estat el gran aliat de la patronal per a evitar que les plantilles reivindiquin millores salarials i a AkzoNobel-Deco l’UGT ha explotat els beneficis d’aquesta estratègia de la por. Això és el gran assoliment del suposat sindicalisme responsable: fer que la major part de la plantilla assumeixi els baixos salaris, la sobrecàrrega de treball i els acomiadaments sense que això representi cap sobresalt ni molèstia per a la direcció de la companyia.
Però la realitat és tossuda. La conflictivitat és inherent al món del treball. Els sindicats que neguen aquesta realitat es posen sense matisos al servei dels interessos de les empreses que, sense resistència ni contrapesos, troben el camí lliure per a exigir més i més productivitat en detriment dels salaris i els drets dels empleats. El premi que aconsegueixen aquests sindicats i els seus delegats són només missers privilegis personals.
Malgrat totes les maniobres realitzades contra la nostra candidatura, co.bas ha mantingut la representació anterior, modesta però fonamental per a posar la primera pedra d’un projecte sindical de llarg abast que, sense presses i amb la pràctica diària, demostrarà que el conformisme i la renúncia no són la solució i que a AkzoNobel-Deco, igual que a la planta de El Prat, un altre sindicalisme és possible.
