Enfront de la crisi d’un règim incapaç d’assegurar als treballadors el pa, l’ocupació i el sostre dignes.
Que parli el poble treballador sobirà:
CO.BAS exigeix “Referèndum sobre REPÚBLICA JA!“
L’abdicació del rei correspon a un pla ben traçat per tractar de treure al règim del 78 del seu esgotament i de la seva incapacitat per assegurar la dominació d’un país per part dels poders oligàrquics. Al mateix temps, mostra la necessitat que té el règim per aconseguir intentar que alguna cosa canviï perquè, en definitiva, tot quedi igual.
Aquest és un règim incapaç d’assegurar al poble el mínim benestar social. L’ascensor social no solament es va detenir fa anys si no que està en caiguda lliure.
Aquest és un règim incapaç d’assegurar el futur de la joventut, tant la que ha estat expulsada del sistema educatiu com la que estudia amb èxit i s’enfronta a un futur d’atur i de precarietat laboral.
Aquest és un règim que no assegura la mínima subsistència a un de cada cinc espanyols. Segons recent estudi de l’Institut Nacional d’Estadística, més d’un 28 % de les persones es troben en risc de pobresa en l’estat espanyol.
Aquest és un règim que no assegura el benestar bàsic per a la infància. A principis de gener 2.826.549 vivien en risc de pobresa o d’exclusió social.
Aquest és un règim que no assegura la possibilitat de tenir un sostre digne: gairebé dues-centes mil famílies van ser desnonades en el Regne d’Espanya des de l’any 2008.
Aquest és un règim que no assegura el dret a un treball amb drets i que condemna a capes cada vegada més àmplies del món del treball a l’esclavitud en temps parcial.
Aquest és un règim en què la corrupció s’ha transformat en sistema i abasta no només als partits polítics, a les organitzacions patronals i a alguns sindicats, si no al conjunt del sistema productiu.
Aquest és un règim d’espoli fiscal de la classe treballadora i de saqueig de les arques de l’estat per part dels bancs i de les grans empreses amb la gran evasió fiscal. Sense impostos directes i més progressius, no hi ha solució.
Aquest és un règim incapaç d’assegurar el futur de les pensions per a les persones majors.
Quan en 1978 es va aprovar una Constitució monàrquica sense ruptura democràtica, com a moneda de canvi, es va prometre un mínim benestar social. Era el preu a pagar a canvi que les classes dominants durant el franquisme continuessin conduint el “timó de la nau de l’Estat”.
Aquest és un règim en què les classes dirigents no només han incomplit aquesta promesa, reflectida en diversos articles de la seva Constitució, si no ara pretenen fer-nos retrocedir en drets a situacions anteriors a 1978. La joventut no està disposada a suportar aquesta situació. La joventut no vol ser esclava dels acords o de les derrota de l’anterior generació. La joventut s’ha aixecat massivament des de fa anys contra aquest estat de coses. Aquest aixecament va començar amb el moviment del 15 de maig de 2011.
Més endavant va sorgir un moviment democràtic pel dret a decidir a Catalunya. Malgrat els esforços de l’oligarquia catalana per manipular aquest moviment en el seu profit, és innegable que aquest moviment expressa al costat d’una reivindicació democràtica, el profund rebuig de molts catalans cap a aquest règim corrupte i incapaç.
Aquest rebuig massiu es va ampliar i va prendre un nou impuls amb la gran mobilització social que van representar les Marxes per la Dignitat del passat 22 de març. Els resultats electorals del passat 15 de maig van expressar també l’esgotament del règim i la seva incapacitat per satisfer els anhels del poble treballador: Pa, treball i sostre.
És per superar aquesta crisi del règim que els grans poders de l’estat, és a dir la gran patronal i l’oligarquia bancària, els partits del sistema PP-PSOE, PNB, CiU, l’Església, l’exèrcit i els grans mitjans de comunicació s’han conjurat i estan posant en pràctica un procés que el seu cronograma polític, jurídic, institucional i mediàtic han dissenyat al servei del canvi en la continuïtat.
L’objectiu d’aquest cronograma és clar i precís: prendre la iniciativa, recanviar la figura reial, repintar la façana de les institucions, arrabassar-li la iniciativa al poble, dirigir el procés cap a una segona restauració borbònica. Una altra cosa és que el seu projecte arribi a funcionar. Una altra cosa és que el poble ho permeti.
CO.BAS denuncia aquest intent i crida als treballadors, crida als sectors populars a la reflexió, a la mobilització i a la lluita. El que succeeixi en aquests mesos pot determinar el futur de les joves generacions i del conjunt del país durant dècades.
L’actual desastre social no pot perpetuar-se. Hem d’obrir vies de canvi, vies de futur i de progrés social per al nostre poble. CO.BAS aposta per retornar la paraula a l’autèntic i únic sobirà: el poble treballador.
Sigui per la via que sigui, el poble ha de recuperar la sobirania, ha de decidir que tipus de règim social i polític vol. Avui el restabliment de la democràcia passa al nostre país per la instauració d’un règim republicà. Per fer-ho possible, en CO.BAS creiem que el model no pot ser un altre que el d’una república democràtica i social, i considera que aquesta és la reivindicació que ha de posar-se ara en primer plànol.
CO.BAS reclama la més àmplia unitat del poble treballador, la seva sortida al carrer, que ocupi l’espai públic i que imposi per la força de la seva lluita un canvi real, una ruptura democràtica, un règim republicà, democràtic, social i de progrés. En definitiva, el futur per a la joventut, el futur per als nostres pobles.
