Espanya es troba a la cua dels països desenvolupats respecte al percentatge de dones que hi treballen.
La desigualtat no afecta només l’accés a l’ocupació, la parcialitat, el salari o la promoció dins de les empreses, sinó també la segregació laboral.
Aquesta segregació dona lloc a la desigualtat salarial entre dones i homes.
A la Classificació Nacional d’Ocupacions veiem que de les 170 ocupacions que hi ha, només 38 són paritàries i que 87 de les ocupacions són masculinitzades i 41 feminitzades, per la qual cosa, sense entrar en moltes més anàlisis, veiem que les dones tenen la meitat de les sortides professionals que els homes.
L’ocupació femenina es concentra en poques ocupacions:cura de la salut, neteja, hostaleria, administració i secretària, venda al detall, serveis socials.
Els homes presenten una distribució més diversificada: enginyeria, informàtica i tecnologia, policia i forces armades, soldadura i metal·lúrgia, construcció, pilots i controladors aeris, TI.
Segons dades de l’Oficina d’Estadístiques Laborals:
I podríem continuar amb la indústria, instal·lacions i reparacions, bombers…,
És fonamental continuar revertint aquesta situació. Cada cop són més les noies que estudien carreres tecnològiques; al sector audiovisual, la mirada femenina comença a ser present, cada cop més, les dones artistes, arquitectes, urbanistes, paisatgistes canvien l’aspecte de les ciutats. Hi ha avenços, però cal visibilitzar-los i continuar caminant.
És imprescindible que les empreses compleixin la legislació vigent en matèria d’igualtat. És fonamental la formació i conscienciació per detectar els biaixos de gènere i deixar de reproduir-los, només així contribuirem a la promoció de la corresponsabilitat i evitarem que siguin sempre les dones les que redueixin la jornada.
I cal apostar per polítiques actives de feina. Cal més orientació, formació, accions específiques per a dones sense feina per facilitar el transvasament a professions masculinitzades on hi hagi més ocupabilitat i incorporar dones en àmbits envellits (construcció, metall…).
Només així aconseguirem entorns de treball justos i igualitaris, on les oportunitats, els salaris i la promoció no siguin determinats pel gènere de la persona.
