Des del Sindicat Co.bas volem expressar el nostre rebuig frontal a la gestió del Conseller d’Educació Josep González Cambray qui, de manera unilateral i sense cap mena de consulta a la comunitat educativa, ha decidit imposar un nou marc curricular i un nou calendari que tindran nombroses afectacions en la vida dels centres educatius públics a partir del proper curs 2021 – 2022. A més, encara no s’han revertit les terribles retallades en educació que van començar a aplicar-se a partir del curs 2010–2011. Bona prova és que la inversió en educació, que hauria de ser d’un 6% per llei (LEC), es queda en un 3,7%, encara lluny de la mitjana europea (4,6%).
Memorial de Greuges del professorat
Però els incompliments del Govern no es queden aquí: no s’ha negociat la reducció d’una segona hora lectiva a que es va comprometre el Parlament. La reducció de la primera recordem que es va produir gràcies a la convocatòria de vaga feta per CGT (gener de 2017) i que Co.bas vam recolzar i secundar. A més, no s’ha equiparat el salari del professorat de FP, no s’ha fet la reducció de dues hores lectives al professorat major de 55 anys i continuem amb el desplegament de la draconiana Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que en els seus aspectes més lesius sí que segueix el Departament, no així en la inversió com ja ha quedat dit: decret de plantilles que permet l’elecció arbitrària del professorat i decret d’autonomia de centres que permet el funcionament jeràrquic als centres augmentant exponencialment el poder dels equips directius i reduint a la mínima expressió el poder de decisió dels claustres, que haurien de ser el màxim òrgan de decisió democràtica als centres educatius.
El Departament d’Educació continua transitant la via unilateral
Per contra, el Departament continua per la via unilateral imposant ara un nou marc curricular sense consultar a la comunitat educativa, ja no diem debatre i votar, així com un nou calendari que molts assenyalen interessadament com el cavall de batalla del professorat contra el Departament. No, no és així. El professorat protestem contra la segregació als centres educatius, contra la doble vara de mesurar públic–concertat (som un dels països d’Europa on els concerts educatius són més elevats, un 36%, la qual cosa treu recursos a l’escola pública en un robatori encobert de proporcions bíbliques), contra la privatització del nostre ensenyament, per una qualitat educativa que es perd en un mar de paperassa burocràtica, les més de les vegades inútil i per unes condicions de treball dignes que no ens obliguin a treballar fins i tot en caps de setmana i festius. Ens agrada i apassiona la nostra feina, però no a qualsevol preu.
No ens oblidem de les interines. La lluita continua!
Per últim, voldríem fer menció a la justa lluita del personal interí que continua amb l’espasa de Dàmocles de l’ERO encobert que va aprovar l’estat amb l’Icetazo i que va ser suavitzat gràcies a la lluita interina de finals del curs passat que va acabar amb la promulgació de la Llei 20/2021. Aquesta llei és encara insuficient i cal continuar lluitant per garantir que cap interina vagi al carrer. Aquest aspecte, per cert, no es recollit pels sindicats burocràtics UGT i CCOO, signants de l’Icetazo juntament amb CSIF.
I ara, què?
Des de Co.bas pensem que hi ha motius més que de sobres envers la protesta, com hem assenyalat més amunt. I cada cop n’hi ha més. No obstant això, pensem que els sindicats que han signat l’acord unitari de convocatòria de vaga de cinc dies s’han saltat una premissa imprescindible: les assemblees als centres
perquè siguin les i els docents els que decideixen com s’ha de fer la seva lluita per una educació pública de qualitat. En aquest sentit, animem als i les docents a fer assemblees als centres per decidir la forma de lluita envers aquestes draconianes i inacceptables mesures que el Departament ens pretén imposar. Recolzem totes les mesures que es decideixin democràticament als centres: vaga (15, 16, 17, 29 i 30 de març), jornada de lluita, protestes, concentracions… i ens comprometem a donar suport a totes i cadascuna d’elles. És el moment d’organitzar-se als centres des de baix i a decidir, perquè hi tenim dret! Totes a la vaga! Totes a la lluita!