Ves per on tenim ja tres antics companys de feina a la presó: Rato, Urdangarín i Zaplana (o antics membres de l’equip directiu de la nostra empresa). El cas és que en tots tres casos es dóna la peculiar circumstància que els fets delictius pels quals han estat condemnats es van produir abans de la seva incorporació a la nostra empresa. No deixa de ser curiós també que en el moment en el qual han estat incorporats va ser un moment on les incorporacions no eren especialment intenses. Gran error de màrqueting. Per tant aquí tenim un problema, hi ha algú a la nostra empresa que vol contractar persones èticament tèbies i poc respectuoses amb les lleis? Amb quina finalitat? O bé hi ha algú en la secció de contractació i fitxatges que ignora lo que és de domini públic? No miren el diari o les xarxes socials? Total que hi vàries opcions: A. A la secció de contractació hi ha algun inepte B. A la secció de contractació hi ha algú sense principis, C. Una mà negra obliga la nostra empresa a fer-se amb els serveis d’aquestes persones i D. S’admeten altres opcions. Tot un debat.
La part positiva d’aquesta història sòrdida és que les portes giratòries porten, com a mínim als beneficiats per un pas pel consell d’administració de Telefónica, a la presó (d’homes i de dones, perquè ja se sap que estem a una empresa inclusiva i que cas de no poder omplir la quota de gènere de manera lògica, l’omple per vies alternatives, com en el cas de l’exconmpany empresonat en una presó de dones). Qui tenim més al consell d’administració provinent de les portes giratòries? Trinidad Jiménez, Carlos Escó (Aquest senyor va tenir també problemes amb la justícia, en concret se li va embargar el sou a instàncies judicials al 2014) Javier de Paz, Manuel Pizarro, Alfredo Timmermans,Yolanda Barcina, i no entrarem a valorar la presència de parelles i fills de polítics en exercici que també han donat peu a diferents especulacions.
Pels que són de lletres les quantificacions resulten difícils de dur a terme, però si sumem els noms anteriors tenim un total de 9 persones, que han accedit via portes giratòries des de la política a Telefónica. Quatre d’elles han tingut problemes amb la justícia, tres d’elles estan empresonades. Un 33% Déu n’hi do. Passa això a altres grans empreses de l’Ibex35, també receptores d’aquests recursos humans de primeríssim nivell? Tenen un 33% de membres provinents de les portes giratòries de la darrera dècada ficats a la presó? Sembla que no. Tot i que Rato també prestava els seus valuosos serveis a altres empreses de l’Ibex. Quina gran capacitat de treball la d’aquest senyor. Malgrat els tòpics, la majoria de polítics són més honrats del que sembla, tot i que no arriben al nivell d’honradesa del personal assalariat. Per això no tenim cap altre cas semblant al de Telefónica, portes giratòries i presó.
Cal una reflexió profunda sobre aquests fets i sobre la manera d’evitar que es puguin repetir en un futur immediat. La publicitat negativa del trio de presidiaris pot eclipsar la millor campanya publicitària, el millor servei, la millor atenció personal, en definitiva la bona feina de milers de persones que cada dia treballen per fer d’aquesta empresa una empresa rendible amb clara vocació de servei públic.
