PRESENTACIÓ DEL LLIBRE BARCELONA 1919

A Barcelona, 1919 va ser un any singular, un any de revolució i contrarevolució. A la primavera, la coneguda com a Vaga de La Canadenca i la vaga general que la va seguir van paralitzar la ciutat. Va ser un triomf per als sindicalistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT): van aconseguir les 8 hores de jornada laboral. I va arribar la tardor. Llavors va començar un tancament patronal -un locaut- que va durar vuitanta-quatre dies. Dues organitzacions es van disputar el protagonisme: una patronal, la Federació Nacional de Barcelona; l’altra obrera, la CNT. La mobilització va ser total. La burgesia va sortir als carrers enrolada en el Somatén, mentre altres grups van prendre la ciutat: policia paral·lela, bandes de pistolers i els mateix cossos de seguretat estatals. Què es va pretenia aconseguir amb tot això? acabar amb la CNT (que llavors comptava amb 400.000 afiliats). Per a això es va percebre imprescindible derrocar els governs de la Restauració que la toleraven. Frustrats els intents, es va transitar pels camins que conduïen cap a la dictadura de Primo de Rivera es van considerar idonis.