Per comprendre el que està passant a Palestina, primer hem de conèixer el context històric.
Què és el sionisme? És un moviment fundat per Theodor Herzl a finals del segle XIX que defensava la devolució de Palestina i la creació a banda d’un estat jueu, en contra de l’opinió de
la immensa majoria de les comunitats jueves. Per al sionisme, “la Palestina Històrica” corresponia al territori comprès entre els rius Nil (Egipte) i l’Èufrates (Irak), dues franges que simbolitzen les seves aspiracions. Per això van inventar el mite d’Un poble sense terra, per a una terra sense poble, encara que això signifiqués l’expulsió d’altres pobles que habitaven aquest territori des de feia mil·lennis.
La descomposició de l’Imperi Otomà i la posterior ocupació pels anglesos els va donar l’oportunitat de passar de les idees als fets. Amb el tractat de Balfour, Gran Bretanya va oferir al moviment sionista la possibilitat d’establir “una llar nacional” per al poble jueu. La lluita els va portar fins i tot a tenir relacions diplomàtiques amb el TERCER REICH. Les negociacions amb els nazis suposaven la neteja ètnica de la regió, una cosa així com “vosaltres ens armeu i nosaltres farem fora els palestins”.
En 1945, un cop acabada la II Guerra Mundial, Gran Bretanya va abandonar la zona i la solució del control de la regió es va negociar a l’ONU: crear l’Estat d’Israel a Palestina i omplir-lo de jueus, armar-los i que ells mateixos fessin la neteja ètnica. 1945 va ser el principi de la tragèdia del poble palestí; 750.000 palestins van ser expulsats de les seves terres, per entregar-les a 45.000 jueus emigrants provinents d’Europa.
En 1987 va esclatar la primera intifada; un tanc israelià va aixafar un cotxe que transportava treballadors palestins i les protestes es van convertir en una guerra contra l’ocupant.
En 1993 van venir els acords d’Oslo: l’OLP, dirigida per Yassir Arafat, reconeixia Israel i les fronteres del 1967, i a canvi Israel reconeixia l’Autoritat Nacional Palestina. Però la seguretat exterior quedava en mans de l’enemic, l’exèrcit israelià, i l’ANP no era un Estat, ni podia ser-ho.
En l’any 2006 es van fer eleccions als territoris palestins, que van donar la victòria a Hamàs als territoris de Gaza i a l’ANP a Cisjordània. Des del primer moment Israel va declarar Hamàs grup terrorista.
Des del sindicat Co.bas volem expressar el nostre més ferm suport al poble palestí i condemnar l’estat israelià pel GENOCIDI que està duent a terme als territoris ocupats. Demanem que sigui jutjat per genocidi i crims de guerra.
Critiquem durament els països que ara reconeixen l’estat palestí com una declaració de bones intencions, però continuen venent armes a Israel, amb les que assassinen la població civil a Gaza (38.000 morts fins ara, més de la meitat nens).
L’única pau justa, duradora i sostenible és la que permeti que el poble palestí pugui viure amb dignitat. PER UNA PALESTINA ÚNICA, DEMOCRÀTICA I LAICA, sense murs, ni camps de concentració, en la qual jueus i palestins puguin conviure en pau, tal i com van fer durant segles.
Volem que retornin els milions de palestins expulsats de les seves terres i recuperin tots els drets que els van ser arrabassats.
