2017…… 56
943 …… ALS ÚLTIMS 15 ANYS
Aquestes no són les terminacions dels premis de la Loteria Nacional. Són els números de dones assassinades al estat espanyol simplement pel fet de ser dones.
Les dones hem iniciat el camí per la conquesta de l’espai públic, laboral, polític, etc. Una lluita per sortir de l’espai privat al que hem estat, i molts volen que mantinguem, confinades per la societat i el sistema patriarcal i masclista imperant que sotmet absolutament la dona a l’home. En definitiva, la lluita per l’emancipació total, per la llibertat absoluta.
En aquest camí hi ha un sector de la societat, un percentatge d’homes, que se sent amenaçat, que veu com va perdent els privilegis que tenia com a classe dominant i es resisteix; i fins i tot hi ha els que es creuen posseïdors de la vida de les dones fins al punt de maltractar-les o matar-les.
Un comentari a part mereix la violència sexual exercida sobre les dones: cada dia es produeixen violacions, tocaments no desitjats, agressions sexuals …
Per què no podem ser propietàries del nostre cos? Per què els homes es creuen amb dret a decidir quan tocar-lo? Per què no podem disposar de la nostra sexualitat lliurement?
És evident que homes i dones no tenim el mateix grau de llibertat per a caminar per qualsevol carrer i a qualsevol hora.
D’altra banda, els successius governs no han tingut la voluntat de solucionar aquesta xacra social. Alguns han promulgat lleis de protecció, però sense dotar-les de recursos econòmics (que en la pràctica és sinònim a no tenir res); altres simplement passen del tema, no és prioritari a les seves agendes.
De què serveix dictar una ordre d’allunyament a un maltractador si no hi ha recursos humans i econòmics per fer-la complir?
Com a últim apunt volem destacar que cal una política educativa real en la igualtat, que comenci des de les edats més primerenques i es desenvolupi en tots els àmbits: famílies, escoles, barris, ajuntaments, etc.
Aquest és el nostre objectiu: