Si, perquè vull que la meva voluntat vagi per davant.
Si, perquè no ha de caldre un part de lesions.
Si, perquè busco que la meva situació millori. Perquè les “raons de gènere” ens oprimeixen i això travessa classes, ètnies, religions, nivell educatiu, etc.
Si, perquè com diu l’Iris” deixarem de ser tractades com a objectes” i” sotmeses a les decisions i els interessos dels homes”. Perquè són constants les situacions que, tot i que no siguin delictives, atempten contra les dones i són èticament qüestionables.
Perquè diem No a la “violència institucional sexualitzada” com diu la Laia i a “la insuficiència del marc legal i l’opacitat d’aquestes pràctiques … Utilitzant els seus cossos i pràctiques sexuals per accedir a informació i a espais polítics”.
Si, perquè rebutgem els feminicidis que assassinen dones pel sol fet de ser-ho. Perquè són un fenomen quotidià i sistemàtic i la serva erradicació no sembla res prioritari a l’agenda dels Estats.
Perquè és tasca de tots despatriarcalitzar tots els àmbits; la família, la feina, la política de partits, els moviments socials, l’economia, els mitjans de comunicació, que constantment instrumentalitzen el feminisme per a reforçar els discursos d’odi.
Perquè la perspectiva de gènere no és només parlar de dones, sinó d’adonar-nos de les diferències entre homes i dones i de com afecten, especialment, l’execució de polítiques públiques, de com i què regulen les lleis.
Perquè cal parlar de l’agenda de les cures, de com les externalitzem, de les treballadores de la llar internes, de la Llei de dependència i fer-ho amb interseccionalitat; des del sindicalisme segur, però també desde l’antiracisme, perquè majoritàriament parlem de dones migrades a qui es vulneren els drets humans quan el seu centre de treball és també el seu lloc de residència i quan no es respecta el seu descans.
Perquè no podem aturar-nos “fins que totes siguem lliures”
