Durant la tarda del 25 d’abril un ampli grup de persones, vinculada d’una manera o l’altra al sindicalisme actiu, han participat amb interès en el debat proposat pels companys Bel (co.bas) i Topo (ecologistes en acció i CGT).
Comencen assenyalant el “paper” de les empreses que prioritzen el creixement i ens fan veure que això no es pot projectar a un planeta finit.
Mentre la sequera provoca migracions, pobresa i desigualtat, les empreses es preocupen per com repercuteix això en els seus negocis.
No és cert que no quedi petroli, el problema és que cal perforar més profundament i no es vol fer perquè implica menys beneficis. El govern està influenciat pels lobbies que són els que decideixen on invertir diners.
Ens fa por les guerres que es desencadenaran per a aconseguir “el que quedi” de recursos minerals.
Es planteja, com a única solució possible al col·lapse, l’economia circular i una planificació democràtica. Com a sindicat alternatiu, co.bas, només podem fusionar-nos amb les lluites i buscar unitat d’acció.
Cal recuperar l’internacionalisme. Som ecodepenents i interdependents, el que passa al Guaranà o a l’Àfrica afecta a tot el planeta.
Tot i l’interès manifestat és un camí que just comencem a recórrer. S’hauran d’anar provant fórmules que facilitin la difícil unió entre ecologia i sindicalisme. Cal centrar bé els debats i buscar punts de partida comuns.
Res està dit encara; tenim per davant tot el camí, però ho hem de fer de pressa perquè la biosfera no aguanta, l’emissió de gasos ens està portant al límit.
S’acaba el debat fent una interessant reflexió sobre el control d’hores de feina, però també de les no remunerades, que ens porta a pensar que el cal “controlar” o garantir és el temps de descans. Cal repartir la feina i lluitar prioritàriament per una vida digna.
Per a continuar aprofundint en el tema del debat:
Agenda: 6 de juny a Casal Transformadors es presentarà el manifest de la taula d’ecologia.
