En l’estat espanyol s’està donant una profunda involució democràtica. La crisi financera ens mostra cada dia amb major cruesa les contradiccions existents entre el neoliberalisme capitalista i la possibilitat d’exercir un govern democràtic.
En aquest context comprovem com aquest deterioració democràtica comporta la negació sistemàtica de l’Estat sobre el dret a decidir de la ciutadania en tots els àmbits, aquells que incideixen sobre les persones i les col·lectivitats.
L’últim exemple d’aquesta negació del dret a decidir ha estat la imposició de la successió monàrquica, negant a la ciutadania la possibilitat de decidir sobre el model d’estat.
Però aquesta no és més que l’última mostra d’una absència total de processos de participació ciutadana a través de referèndums, consultes, etc., en temes fonamentals tant a nivell social, econòmic i ecològic com poden ser la negació de la sobirania dels territoris de Canàries i Balears per decidir sobre l’ús dels seus recursos naturals; temes socials i econòmics, com poden ser les reformes laborals i de pensions, qüestions consubstancials a les nostres condicions de vida, reformes constitucionals, relacions internacionals, etc. Tot al contrari, l’estat limita el dret a decidir de les persones fins i tot sobre el seu propi cos, com ho pretenen fer sobre la meitat de la població, les dones, amb la pretesa reforma de la llei de l’avortament.
Capítol apart mereix la negació del dret a decidir sobre el seu model polític, social i econòmic als pobles i nacions de l’estat espanyol que majoritàriament ho demanden. Amb això es nega també el dret a decidir sobre el model de relació que la seva ciutadania desitja establir amb la resta de pobles i nacions, inclòs l’estat espanyol.
En aquest sentit, l’aparell d’estat insisteix fins a la nàusea, amb amenaces, a impedir per tots els mitjans, (incloent la suspensió de l’autonomia de Catalunya segons el previst en l’Article n.º155 de la Constitució de 1978(1)), el dret democràtic al fet que la ciutadania catalana, expressi el tipus de relació política que volen mantenir amb l’estat espanyol.
Des del Moviment 22M —Marxes de la Dignitat— volem manifestar la nostra profunda convicció que si s’impedeix el dret a decidir de les gents, de les dones, dels Pobles… als seus espais respectius, s’està de fet negant les qüestions més essencials que configuren un sistema democràtic. Convertint cada vegada més al Règim del 78, en un Estat autoritari i antisocial.
Des de les marxes de la dignitat, moviment en el qual conflueixen organitzacions socials, sindicals i polítiques de les diverses nacions, Pobles i del conjunt de l’Estat, volem expressar el nostre total suport al dret a decidir de tota comunitat que així ho demandi.
En conseqüència, defensem entre uns altres, el Dret a Decidir del Poble de Catalunya. Per això, volem informar que el proper 11 de setembre —Diada de 2014— una delegació de les Marxes de la Dignitat 22-m, estarà a Catalunya, per mostrar el nostre suport a aquest dret bàsic que es recull en l’article 1 del pacte internacional de drets civils i polítics de l’assemblea general de l’ONU(2).
Mèrida (Extremadura) 29 de juny de 2014
Moviment 22M —Marxes de la Dignitat—
ESK, Podemos, Republican@s, Intersindical, CUT, IAC, SAT, RSP Fuenlabrada, ATTAC, Izquierda Unida, Frente Cívico, PAH, Coordinadora 25S, CoBas, PTD
Constitució de 1978. Article 155(1)
Article 155
- Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment fet al President de la Comunitat Autònoma i en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
- Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics(2)
Convenen en els articles següents:
Part I
Article 1
Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen tanmateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultura
