Després de 74 dies de vaga, l’assemblea de treballadores autònomes i de les contractes de Movistar-Telefònica van decidir posar fi a la mateixa, en considerar que l’acord sobre la constitució d’una mesa de negociació, després que s’acceptés la limitació parcial de la caiguda del barem, l’eliminació de les penalitzacions, així com d’un nivell de subcontractació, “la lluita per la dignificació de les condicions laborals en aquest sector ha d’entrar en una nova fase, adequant-se al nou escenari que s’ha configurat, fruit de la vaga”.
Considera que la mesa de negociació “té com a missió desenvolupar un acord buit de contingut i, en principi, concebut per a frenar l’abast de la vaga i limitar les seves reivindicacions”. És per aquest motiu que criden a “fiscalitzar de forma permanent mitjançant la mobilització, si és que volem que en surtin acords que suposin una millora real”.
L’assemblea és molt crítica amb aquells que anomenen “sindicats oficialistes”, acusant-los d’actuar “sense tenir en compte la gent afectada per les pèssimes condicions de treball”. Hauria estat la vaga, amb la seva “duració insòlita” l’eina per “superar amb èxit les nombroses dificultats”. Perquè, afirmen, “la lluita directa i participativa ens dóna allò que la passivitat d’aquests sindicats (…) ens treu”. Però, ara, afirmen, “cal canviar de fase”. Cal “respirar, recomposar fileres, articular-se amb el moviment autoorganitzatiu que s’ha aconseguit crear, per tornar a ser novament l’instrument adequat per fer front a la nova situació”.
Els esforços fets “han merescut la pena”, sentencia, “hem descobert que podem fer front a les injustícies, per gran que sigui el causant de les mateixes. Hem conegut, contactat i lluitat amb persones que, tot i treballar en el mateix sector, quasi no ens coneixiem. Hem lluitat amb persones de plantilles fragmentades de diferents empreses i autònoms. Hem entès el valor d’una paraula (…) que vol dir unitat, empatia, confluència d’interessos, camaraderia i
sobretot saber-se part d’un tot que comparteix els mateixos objectius: la justícia social i la igualtat de drets. Aquesta paraula és Solidaritat”.
Sobre el comportament de Telefònica, l’assemblea diu que ha estat “deslleial, (…) i ha fet una interpretació recargolada de l’acord pel desallotjament voluntari de la tenda del MWC”. La voluntat de les treballadores “va ser sempre de negociar, i en quant hi va haver concreció en la negociació, es va abandonar el tancament”.
El canvi de fase en la lluita es concretà en tres punts. Primer, la “tornada generalitzada i ordenada a la feina”, a partir del 22 de juny. Segon, l’assemblea dóna un termini de temps fins la tardor d’aquest 2015 per a que es produeixin millores significats més enllà d’allò ja aconseguit.
En tercer lloc, l’anunci de que la vaga indefinida mantindrà vigència legal per a donar cobertura a les negociacions en marxa a Bizkaia i Gipuzkoa, això com a d’altres llocs i empreses del territori de l’Estat espanyol, i concretament en el cas de Cotronic a Barcelona.
Altre qüestió que el comunicat de l’assemblea destaca és l’anomenat “Compromís de les escales”, que és definit com “una eina que ens ha d’ajudar a forçar un canvi en les condicions laborals del sector”. Però, per a que això es produeixi, s’apunta que “és indispensable que s’obri un debat públic sobre quines són les opcions per a que aquest es compleixi de forma efectiva”. Adverteixen les treballadores que la resposta “txulesca” de Telefònica afirmant que “cap empresa de telecomunicacions oferirà condicions laborals dignes ens ha de portar a una profunda reflexió: no podem dir que “sí, es pot” i quedar-nos només en l’intent”.
Per acabar, l’assemblea va agrair “de tot cor” la gran solidaritat rebuda per part de persones, organitzacions, col·lectius, mitjans de comunicació alternatius i altres, acomiadant-se tot cridant a “trobar-nos en la lluita, que serà aviat”.
El comunicat està signat pel comitè de vaga indefinida de “personal tècnic de Telefónica-Movistar”.
