1er de MAIG 2021

Dècades de capitalisme neoliberal han deixat la classe treballadora en una situació límit. La taxa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, com no, aquest escenari es ceba en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.

Les darreres reformes laborals han permès la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població.

Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats, fent que el número de persones que treballen en situació de pobresa no pari de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.

L’estafa de la Crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar Art 135 de la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes.

L’Estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra, ertzaintza, guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.

Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposen les la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població. Bona part dels anomenats “fons europeus de recuperació” seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distòpia neoliberal en que ens estem endinsant.

Però responem:

Com no pot ser d’una altra forma l’olla social fa senyals d’estar a punt d’esclatar. Les protestes per la repressió contra Pablo Hasel canalitzen l’empipament general existent contra la repressió, sigui a artistes, sindicalistes o lluitadors socials. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sinó fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural.

Des de la Taula Sindical de Catalunya exigim governi qui governi per aquest primer de maig de 2021:

• Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat.
• No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons pri- vats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys
• Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessiti, Increment del SMI a 1300€.
• Reducció de la jornada laboral a 30 hores, repartiment de tots els treballs
• Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
• Sanitat, dependència i educació públics 100%, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària
• Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció
• Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE’s.

En aquest context de lluites hem d’incrementar tant els espais de coordinació com d’enfortiment mutu per poder colpejar amb més força. Fem una crida a:

• Les nostres afiliacions a participar en aquells col·lectius anticapitalistes i socials que considerin. A unir les nostres mans, doncs la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita.
• A la classe treballadora catalana: A organitzar-se cadascú/una en el sindicat combatiu que consideri. Aquesta és la clau que permetrà que les lluites obreres segueixin creixent i fent retrocedir la precarietat que ens ofega. No hi ha cap altra forma que nosaltres mateixes.
• A les organitzacions i moviments socials: A centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

VISCA L’1 DE MAIG!