Per a sorpresa de ningú, aquest 26 de novembre, la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) i CC.OO. d’Indústria han procedit a la signatura de l’acord del XXI Conveni General de la Indústria Química (CGIQ).
Des de co.bas volem recuperar el sa costum de cridar a les coses pel seu nom, per això afirmem que la signatura d’aquest conveni és una nova claudicació de CC. OO enfront de la patronal, que ni tan sols UGT, en aquesta ocasió, s’ha atrevit a signar.
S’ha lliurat, sense més ni més, la clàusula de revisió salarial que garantia el manteniment del poder adquisitiu quan l’increment de l’IPC superava les pujades salarials pactades per conveni, i han deixat a les més de 200.000 persones que treballen en el sector de la química exposades a la incertesa d’una inflació que, com recentment hem vist, va superar un 10,3% les pujades salarials establertes en l’anterior conveni.
Un fet que ens sembla especialment greu per haver-se lliurat aquesta clàusula sense ni tan sols haver presentat la més mínima batalla sindical, més enllà de la gesticulació i l’anunci d’una tardor calenta que mai arribava i que tots, inclosa la patronal, sabíem per endavant que no s’anava a produir.
Lamentable és, també, que els suposats avanços en la resta de punts de l’acord no siguin més que preceptes que s’adapten a la legislació vigent, sense implicar cap millora o conquesta de drets. Cosa que fa patent que s’ha lliurat la garantia de revisió salarial a canvi pràcticament de res. En altres paraules, el que se’ns presenta com un bon conveni només és un brindis al sol.
Aquesta rendició incondicional de CC.OO., que acaba amb l’única garantia eficaç que quedava en el conveni per a no perdre poder adquisitiu, ha estat completament ocultada a les bases per una campanya de propaganda en forma d’assemblees que pretén donar legitimitat a un conveni que neix amb el rebuig de la UGT, dels altres sindicats que tenen representació a la mesa de negociació (ELA i CIG), i de la resta de sindicats alternatius entre els quals es troba co.bas.
La pau social durant els més de quaranta anys de vida del conveni –per alegria de la patronal– han provocat la pèrdua continuada de drets, sobretot en les dues últimes dècades. Uns drets que van ser durament conquistats durant els primers anys de la transició, quan el moviment obrer es mostrava amb tota la seva potència.
És per això que, des de Co.bas, volem llançar les següents propostes al conjunt de treballadors/as del sector químic, i també a aquells sindicats que s’han posicionat en contra del conveni signat:
- La creació d’una coordinadora perquè, de manera conjunta, denunciem en el si de les empreses la signatura del present conveni.
- Impulsar la creació d’una plataforma reivindicativa que abordi els problemes reals dels treballadors/as del sector (baixos salaris, eliminació de les dobles escales salarials, etc.) a través de veritables processos assemblearis tant en els llocs de treball com en l’àmbit públic.
- Treballar per a aconseguir una correlació de forces que pugui arribar a exercir, a través de les mobilitzacions, el poder necessari per a defensar i recuperar aquells drets dels treballadors/as de la indústria química que hagin estat minvats o perduts en les anteriors negociacions dels sindicats majoritaris amb la patronal.
Barcelona, 28/11/2024
