El Govern acaba de fer una nova destralada a l’anomenada guardiola de les pensions. Tal com ells mateixos reconeixen, a finals de l’any vinent la guardiola ja no disposarà de fons. Si al 2018 hi haurà un dèficit de 17.000 milions al sistema de pensions, d’on han de sortir els diners, si a més hi sumem els 5.500 milions en forma de noves retallades ja compromeses amb la Unió Europea? Si l‘actual sistema no es modifica, les pensions Públiques estan amenaçades.
LA SEVA DEFENSA ENS AFECTA A TOTS I TOTES:
Perquè no només és un dret de milions de treballador/es, acumulat al llarg de tota la vida laboral, també és que més d’un terç de les famílies depenen d’aquestes pensions per sobreviure.
SI ETS JOVE
Perquè la pensió és quelcom que comences a pagar des del primer dia treballat, per tant la seva reducció significa no només robar-te el futur, sinó també el robatori d’una part del teu salari.
SI ETS DONA
La defensa de les pensions públiques dignes és una necessitat perquè les dones perceben una pensió mitjana de l’ordre de 400 € menys que els homes.
SI ETS PENSIONISTA
Perquè cal defensar el Sistema Públic de pensions i exigir pensions dignes. El Govern pretén augmentar la pensió un miserable 0,25%, la qual cosa farà que seguim perdent poder adquisitiu. El 66% de pensionistes (6,7 milions de persones) cobren una pensió que no arriba a 1.000 € i el 40% (2,6 milions) no arriba als 600 €.
El 20 de desembre, amb la Coordinadora Estatal de Pensionistes, sortirem al carrer a exigir:
LES PENSIONS SÓN UN DRET, NO UN NEGOCI.
PENSIÓ MÍNIMA DE 1.084 € REVALORITZABLE CADA ANY.
DEROGACIÓ DELS PENSIONAZOS DE PP I PSOE! (de 2011 i 2013, que van pujar de 35 a 37 els anys necessaris per poder cobrar el 100% de la pensió i van endarrerir la jubilació als 67 anys.
LES PENSIONS, A CÀRREC DELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT.
MANIFESTACIÓ Dimarts 20 Desembre – 18:00 H
Concentració a plaça Sant Jaume i marxa cap al Parlament
A l’Estat espanyol hi ha 8.595.509 persones (1/11/2016) que perceben una pensió, per incapacitat permanent, jubilació, orfandat, viudetat…
Amb l’esclat de la crisi econòmica, oficialment (juny 2016), el 34,3% de les llars viuen del ingrés d’una pensió.
Es tracta d’un problema d’enorme repercussió social que afecta no només als i les pensionistes sinó als milions de persones que la crisi ha deixat la pensió com a única font d’ingrés per a tota la família.
Als i les treballadores més joves els volen fer creure que això de les pensions els afectarà “només” a llarg termini, quan es jubilin.
Aquest argument amaga que el salari de qualsevol treballador/a, des del primer dia en què s’incorpora a l’activitat laboral, és compost de: salari directe (el que cobra cada mes), l’indirecte (rebut en forma de sanitat, educació… ) i el diferit, que és el que s’acumula per a quan es jubili o per a quan no pugui seguir treballant a causa de malaltia o accident. Per tant, allò que succeeixi amb la jubilació, t’afecta des del primer dia.
Diuen que els treballadors en actiu són qui està pagant les pensions dels actuals pensionistes. Aquest argument és fals i persegueix enfrontar els i les pensionistes amb la resta de treballadors.
Amb el teu treball t’estàs pagant la teva pensió. La dels pensionistes se la han pagat ells durant molts anys de treball i sacrifici.
Del deteriorament i les retallades de les pensions publiques, els principals beneficiaris són els fons privats de pensions, rere els quals hi ha banquers i especuladors. Aquest negoci acumulava a finals de setembre 104.580 milions d’euros. El negoci rau per als capitalistes en que aquests fons són una fórmula de “capitalització de l’estalvi”, esquivant així les dificultats del crèdit en èpoques de crisi i emprant aquests capitals per a les privatitzacions d’altres empreses i sectors. A més, munten empreses de gestió dels fons que, per exemple, els varen fer emborsar-se 1.830 milions d’euros en els nou primers mesos d’enguany. Lamentablement, sindicats com CCOO o UGT formen part d’aquestes empreses de gestió dels fons.
Aquest argument conté dues falsedats. La primera és que l’intent d’acabar amb les pensions públiques ve de molt abans de l’esclat de la crisi. La segona: si hi ha diners per als ajuts milionaris a la banca, per mantenir la Casa Reial, per a despesa militar o per a mantenir sous de privilegi, com és que no n’hi ha per a les pensions? Tenen diners per pagar un deute que la classe treballadora no vàrem contraure, però no per a pensions.
Durant molts anys la classe obrera hem lluitat per conquerir el dret a una pensió digna. Des del 1967 les pensions estaven garantides pels pressupostos generals de l’Estat El Pacte de Toledo (1995) signats per patronal, govern i partits parlamentaris juntament amb CCOO i UGT, van separar les fonts de finançament del diversos tipus de pensions, eximint així l’Estat d’aquesta obligació bàsica, van obrir portes al negoci de les pensions privades i a més van ampliar el període de càlcul de les pensions, tot passant de 8 a 15.
Garantir les pensions, que són un dret elemental, exigeix començar per que el pagament de totes elles formi part dels pressupostos generals de l’Estat.
