Els EUA són els principals culpables de tot el dolent que ocorre al món. A Síria per ser més recent, la seva culpabilitat, és més palpable. Això últim, el del bombardeig de productes tòxics ha estat un parany preparat al Govern sirià per la CIA perquè bombardegés l’emmagatzematge de combustible de matèries tòxiques i verinoses, que tenien els mercenaris (armats i pagats per Aràbia Saudita, per ordre dels EUA) para a continuació, disparar les letals armes mediàtiques justificadoras i de seguit, fer ús de les de destrucció i mort. La primera s’encarrega de manipular i fondre ments massivament, i la segona, de destruir, matar i sembrar el terror. L’increïble és que gent honesta i radical d’esquerres s’empassa aquestes lliçons d’humanitat i ètica.
Els EUA són els que van deixar caure bombes atòmiques a Japó, els que van intervenir contra el poble vietnamita a força de napal, els que van assessorar als feixistes argentins del Govern Videla, perquè massacressin revolucionaris i demòcrates; els que van intervenir a Xile contra el Govern democràtic de Salvador Allèn i van imposar al feixista assassí de Pinochet. També, van ser els que van bombardejar el barri del Chorrillo de Panamà, arrasant-ho per “caçar” al president Noriega, un mafiós que havia deixat de ser el seu pelele i va tenir la gosadia de despotricar contra els EUA; són els que han vingut permetent les massacres de jornalers i camperols a Colòmbia i en altres països llatinoamericans, els que van preparar i van ajudar als cops d’estat a Paraguai contra el clergue Fernando Lugo i a Hondures contra el Govern de Manuel Celaya, els que estan darrere dels qui pretenen enderrocar al Govern veneçolà. En definitiva, els que han trepitjat i segueixen trepitjant amb la seva bota militar i mafiosa sobre els pobles llatinoamericans. En aquest continent, (com en uns altres) des de fa molt temps, han vingut derrocant governs que no se’ls sotmetien, per imposar governs burgesos i submissos als seus interessos. O sigui, “els seus fills de puta”, com ells mateixos (els governants nord-americans) van tenir la cara dura de reconèixer i propagar.
Van intervenir a Afganistan armant fins a les dents a Bin Laden perquè acabés amb el Govern que era ajudat pels soviètics; van arrasar dues vegades l’Iraq (la segona amb les mentides que hi havia armes de destrucció massiva), van intervenir en Livia arrasant-la i assassinant a Gadafi. No discutim si avui estan millor o pitjor, “és igual”. Finalment, estan intervenint des de fa sis anys a Síria, (els criden els rebels) i no amb uns diners i armament que els ha plogut del cel.
Desgraciadament, aquestes anotacions només són una reducidísima part de les seves delinqüents actuacions al món. Si s’hagués d’escriure una aproximació de les intervencions criminals, horrendas, que els EUA i l’OTAN han comès contra els pobles, caldria omplir moltes pàgines. Intervencions, la fi de les quals sempre va ser i segueixen sent, la d’ocupar zones estratègiques per instal·lar les seves bases de guerra i robar als pobles apropiant-se de les matèries primeres.
Em preocupa i fins a em gela la sang, que companys de l’esquerra radical s’alegrin de l’actuació dels EUA i coincideixin amb la campanya mediàtica del capitalisme, creient-se a peus juntilla les seves imatges i les seves informacions. Crec que aquest problema és d’índole històric. Sense entrar en valoracions de si ha estat para ben o per a mal; Rússia ja no és la URSS. Rússia és un país capitalista al que se li han ficat els Nord-americans fins a a el mateix pati de casa. Deixem-ho aquí.
Bashar al Rostiu, era un pro soviètic i per tant no coincident amb els interessos dels “americans”. Tal vegada era un dictador i si jo hagués estat allí, és possible que ho hagués passat malament. Però, d’aquí, a acceptar, que siguin els EUA, l’OTAN i Aràbia Saudita, els que em vengen a ajudar, a regalar-me la democràcia, va un abisme.
Algú creu honestament, que si nosaltres ens aixequéssim en rebel·lió com a poble, l’OTAN es posaria de la nostra part?
Estic segur que avui, ningú millor que els sirians valoraria la importància del dret al fet que ningú intervingui per tu.
Estrada Cruz
