L’acord que han signat, sense cap lluita, els dos sindicats majoritaris (CCOO, UGT) junt amb la patronal i el Govern de PSOEUnidas Podemos, per la seva gravetat, ha de ser informat als centres de treball i assemblees de barri.
Com aspectes positius hem d’assenyalar que, durant cinc anys, la pujada de les pensions anirà lligada a l’IPC, i en cas d’inflació negativa no es produirà una baixada, tot i que ja han anunciat la intenció de revisar el sistema més endavant perquè estigui per sota de l’IPC. A més s’equipararan les pensions de viudetat de les parelles de fet amb les dels matrimonis (una injustícia que ja alguna sentència ha reconegut) I per l’últim els autònoms pagaran sobre els ingressos reals, mentre que els becaris finalment cotitzaran alguna cosa.
La part negativa és extensa i s’ha ocultat als mitjans de comunicació:
Ajornen les retallades als propers mesos i canvien el nom de la fórmula a aplicar: passa de factor de sostenibilitat a equitat intergeneracional.
Es reafirmen les retallades del 2011, de PSOE, UGT i CCOO, a les que es va allargar l’edat de jubilació fins els 67 anys, sense tenir en compte que l’atur juvenil arriba al 40% i que hi ha treballs físics que, a segons quines edats, no són recomanables per a la salut.
Augmenta la retallada a la pensió en cas de jubilació anticipada abans dels 67, fins i tot per als que tinguin més de 44 anys cotitzats, que tindran una reducció del 13% per jubilar-se dos anys abans. (Veure taules).
No han entregat l’informe promès per avalar que es puguin jubilar amb el 100% les persones que porten més de 40 anys cotitzats.
No es recuperarà el poder adquisitiu perdut els anys durant els quals les pensions van pujar per sota de l’IPC
No superaran el nivell de pobresa (60% ingressos mitjans) tres milions de pensionistes que cobren 750€ o menys.
Dignitat és apujar les pensions mínimes a 1080 € al mes per arribar al 60 %. Es deixa per futures lluites feministes l’eliminació de la bretxa de gènere. La major part de pensionistes pobres són dones. Tenen un 30% menys de pensió.
Mentrestant continua la precarietat provocada per les reformes laborals del PP i del PSOE (salaris baixos i reduïts ingressos a la Seguretat Social) que afectarà a les futures pensions.
Es manté la idea de desenvolupar els plans privats d’ocupació en les empreses per a les pensions, facilitant als bancs que continuïn jugant a la ruleta amb els diners de les futures pensions.
En resum, aquests sindicats signen sense consultar retallades a les pensions i la patronal, que no es conforma amb evadir impostos, en treu encara més guanys del Pacte de Toledo, a través d’una reducció del 75 % de les quotes empresarials a la Seguretat Social.
No retornen ni els 103.000 milions d’euros que el Tribunal de Cuentas va estimar que era la quantitat que s’hauria d’abonar pel “saqueig” de la caixa de la Seguretat Social. No accepten una auditoria perquè la xifra podria arribar als 500.000 milions, tot i reconèixer que van sostreure diners i que per això a partir del 2023 posaran 22.000 milions.
El que ens venen com avanços és el resultat de les mobilitzacions persistents que els sindicats no signants de retallades com a co.bas, junt als moviments socials de pensionistes, COESPE i d’altres, hem realitzat aquests últims anys, i que ens ha permès aconseguir, fa 2 anys, l’eliminació de la congelació de l’IPC al 0,25%.
Ara falta encara convalidar la nova llei al Congrés dels Diputats. Arribaran més reformes aquesta
tardor, ja que han pactat treure-les de mica en mica, a través de diversos decrets. Queda clar que si
s’aconsegueixen avanços és amb la lluita al carrer i per això seguirem. Totes les persones en actiu,
pensionistes o aturades, hem d’implicar-nos per no deixar en mans de la banca el futur de les pensions,
i exigir que siguin públiques i dignes.
