Malgrat que les estadístiques indiquen que hi ha un creixement significatiu de l’ús del català a les empreses del país, cal analitzar algunes qüestions per saber realment quina és la situació real.
Si bé és cert que el català s’utilitza de manera habitual en moltes de les petites empreses, l’ús a les empreses mitjanes encara és molt baix, per no parlar de la realitat a les grans empreses i multinacionals que són les que disposen de més personal treballant, gaudeixen de més clients, interactuen freqüentment amb altres empreses i ocupen els espais publicitaris de tota mena.
És de les grans empreses de les que vull parlar més detingudament. Amb uns quants exemples veurem clar que manca quantitat i també qualitat, i que realment, sense tenir en compte algunes excepcions, l’interès per utilitzar la llengua catalana no va més enllà de complir amb les lleis, o més bé de fer veure que es compleixen.
Explicaré la meva experiència dins d’una empresa multinacionals, Telefónica. A finals dels anys 70 i als 80 l’empresa s’esforça a adaptar-se a la realitat de Catalunya i facilita cursos de català per poder atendre els clients que l’utilitzen. És conscient i sensible a la situació i es fan traduccions de tots els documents; hi ha assessorament intern per a la correcció de textos en català i directori de l’empresa està en bilingüe. Fora de les empreses s’impulsa també la normalització de l’ús del català i els anuncis que es fan als mitjans catalans com a TV3 són en català. Als anys 90, Telefónica, seguint les normatives del Govern, comença l’enviament de la facturació en català per defecte, si bé, és clar, existeix la versió en castellà per a qui la demani. També en aquesta dècada es canvia el model d’atenció al client i s’estableix l’exclusivitat de l’atenció telefònica. Una atenció que permet copsar molt fàcilment com és de difícil ser atès en català. Malgrat el que indiquen els contestadors telefònics d’atenció comercial, no hi ha al darrere persones preparades per parlar en català. Marquis l’opció d’idioma que marquis, acostuma a agafar el telèfon algú parlant castellà. I això no és només un problema de Telefónica. Segurament el fet d’exportar el telemàrqueting a països amb mà d’obra molt més econòmica hi té molt a veure, però no és la única raó.
Així que la promoció de les empreses, la propaganda que fan de tenir en compte el català a les pàgines web, anuncis, atenció, etcètera, és, en la majoria de casos, una simple acció de màrqueting: pura façana.
Gran part dels anuncis en català es fan només per quedar bé i posicionar-se davant de tothom i de l’Administració catalana com a empreses que tenen en compte la singularitat dels clients de Catalunya.
Però si parlem de qualitat, la situació és encara més decebedora; tenim més problemes ara que abans. Als anys 80-90 quan una empresa fa un anunci de televisió o un cartell publicitari sol·licita assessorament lingüístic a l’Administració, però ara ni tan sols tenen un assessor intern. Confien en programes de traducció poc fiables, en la intel·ligència artificial o en algun company que estiueja a la Costa Brava. Resultat: una llengua farcida d’incorreccions i calcs del castellà. I encara busquen que se’ls reconegui l’esforç i volen que els donem les gràcies per utilitzar el català.
És que aquestes microempreses, multinacionals, no fan estudis sobre com ser propers als clients, com guanyar-s’hi la confiança, com fidelitzar-los, …? Llavors per què es menysprea tant l’ús del català?
I jo em pregunto, com es fan les estadístiques? Quines són les dades que els interessa remarcar i per què? Que les empreses privades no siguin sensibles a les necessitats dels clients pot ser un error comercial; que l’Administració Pública no ho sigui, és un problema a denunciar i corregir.
I nosaltres, com a sindicat, som sensibles a la realitat del català? Reflexionem-hi i en parlem al proper número de la revista.
