Històricament, la trajectòria del moviment obrer i sindical ha vingut condicionada pel desenvolupament del capitalisme, amb una organització sindical més forta en sectors productius molt masculinitzats i una diluïda presència de les dones, ja que el treball domèstic i de cura impedia a les dones la militància.
Avui, les dones treballadores s’estan organitzant cada vegada més per fer un pas endavant en la lluita superant també les desigualtats de gènere. L’augment de la presència sindical de les dones coincideix amb un mercat de treball on precarietat, parcialitat i flexibilitat, s’acarnissa especialment en elles i on la taxa d’atur femenina continua sent superior a la masculina.
Tot i que les xifres ens mostren que el percentatge de dones amb estudis superiors i de més qualificació és superior al dels homes, són elles les que pateixen majors taxes d’atur i precarietat laboral.
El desenvolupament de l’acció sindical es dificulta quan es conjuguen jornades parcials en diversos treballs, precarització, responsabilitats familiars, falta de perspectiva de gènere, descens en les partides destinades a polítiques d’igualtat, retallades en serveis públics, crisi econòmica… La manca de mesures per a la igualtat i de millora de totes aquestes condicions estructurals de l’autoproclamat “govern més progressista i feminista de la història”, fa molt difícil la conciliació i ens allunya de la igualtat real.
Comprometre’s amb la igualtat suposa continuar visibilitzant tots aquests condicionants estructurals que limiten el paper de les dones, però també prendre consciència que la construcció patriarcal i el masclisme que se’n deriva travessa a tothom i també a la nostra organització.
La maternitat continua sent un fre per al desenvolupament i la promoció professional de les dones. No hi ha igualtat sense conciliació real i això només és possible modificant els rols tradicionals de dones i homes en tots els àmbits, família i treball.
I és des de les empreses i les institucions “compromeses amb la igualtat” des d’on s’han d’implementar les mesures per acostar-nos; horaris flexibles, serveis per a la cura de persones dependents amb diversitat de franges horàries i assumibles econòmicament, valoració de les tasques de la cura, corresponsabilitat en el repartiment de les responsabilitats…
Aquest primer de maig volem visibilitzar especialment la lluita de les seccions sindicals més feminitzades del sindicat, dones que amb la seva tasca sindical han barallat per la millora de les nostres condicions laborals sent avantguarda contra la precarietat. Menció especial a les jornaleres de Sevilla, a les companyes del SAD, a les de la neteja d’edificis, a les treballadores d’INDITEX i a les de la llar.
