El govern del PP, amb el suport entusiàstic de CiU, ha aprovat una reforma laboral que suposa l’ atac més greu als drets socials i laborals dels sectors assalariats des de la fi del franquisme, i tan sols comportarà més atur i precarietat perquè abarateix substancialment l’acomiadament, desvirtua i deprecia la negociació col·lectiva, agreuja la precarietat dels models de contractació i atorga a les patronals l’omnipotència absoluta per decidir sobre l’organització del treball a les empreses i, per tant, sobre les condicions de treball dels seus treballadors i de les seves treballadores.
L’única cosa que realment en sortirà d’aquesta reforma és una rebaixa generalitzada dels salaris, sota l’amenaça de l’acomiadament barat (o gratuït), i l’augment de la precarietat i la pobresa. De fet, és tan profunda i regressiva que l’única resposta que seria acceptable és la total volta enrere i, per això, no compartim la idea que la Reforma Laboral tingui cap possibilitat de millora mitjançant la negociació.
Des de l’any 2010 els treballadors i les treballadores catalans estem patint un seguit de retallades que redueixen els nostres salaris, empitjoren la nostra capacitat adquisitiva i minoren els recursos dels serveis públics, tot provocant l’increment de la pobresa, de l’atur i de la precarietat laboral, al mateix temps que deterioren greument la qualitat dels serveis públics.
En aquests tres anys de retallades hem hagut de sentir moltes mentides dels nostres governs, des d’aquells famosos “brotes verdes“, que “veuríem la llum al final de túnel a començament del 2013”, fins a la justificació per la “necessitat” de pagar el deute públic; però ni una cosa ni l’altra, les retallades continuen perquè la seva finalitat és reduir els costos laborals, fer permeables els serveis públics a la gestió i al negoci privat, i sostenir amb diners públics tant la inversió com els quantiosos beneficis que, a costa de les retallades i dels nostres impostos, està obtenint la banca i les grans empreses.
Al mateix temps ens imposen una sèrie de mesures antisocials com el copagament dels medicaments, l’increment de preus del cànon de l’aigua, de les taxes universitàries i de la formació professional, del transport públic…
Així mateix, el pacte CIU-PP ens prepara noves retallades i noves mesures com la reforma del dret a la vaga i la de la funció pública, amb la qual es vol obrir la porta a l’acomiadament lliure del personal funcionari i a una privatització generalitzada.
UNA VAGA GENERAL i SOCIAL NECESSÀRIA
Davant l’agreujament dia a dia de la situació, la CUSC convoca la vaga general per exigir:
La retirada de la reforma laboral i de les retallades.
La defensa del serveis públics i la recuperació dels serveis privatitzats..
No al pagament del deute i nacionalització de la banca.
El repartiment de la riquesa i del treball, amb garantia d’ingressos dignes per a les persones aturades.
La paralització dels desnonaments i vivenda a preus assequibles per tothom.
Un marc de relacions laborals propi de Catalunya.
La reforma fiscal i la lluita contra el frau fiscal.
Una mobilització social que ha de comptar amb la participació dels moviments socials i de les organitzacions ciutadanes, i que ha de fer possible l’expressió del més ampli rebuig ciutadà a les polítiques d’austeritat, a fi i efecte d’encabir dins de la protesta global totes les reivindicacions sectorials. Per a nosaltres, però, el més important passa perquè les treballadores i els treballadors (actius o aturats), les i els estudiants, les i els jubilats i la ciutadania en general -totes i tots compromesos amb la justícia social- participem activament en el procés de debat i decisió sobre la convocatòria de vaga.
La CUSC es decanta per la vaga, perquè la vaga ha estat l’instrument més eficaç, el més cohesionador i el que crea més solidaritat i consciència col·lectiva dels problemes individuals que han tingut històricament els treballadors i les treballadores per millorar les seves condicions de treball i la seva qualitat de vida. Tots els avenços socials i laborals han estat precedits de vagues, malgrat que en algunes ocasions CCOO i UGT hagin fet un mal ús de la seva convocatòria i del seus resultats, la qual cosa suposa un risc, però no pot mai invalidar la seva utilitat històrica.
En aquest sentit, la vaga, malgrat el sacrifici que comporta per als treballadors i les treballadores, constitueix de moment l’únic instrument capaç de fer realment mal a la taxa de benefici empresarial i suposa el més gran cost polític als governs i als partits que els sustenten, per obligar-los a cedir en les seves imposicions.
La CUSC treballarà per aconseguir paralitzar l’activitat productiva i de serveis, fent realitat una vaga que generi la massiva participació i que permeti continuar amb més força un procés de mobilitzacions sostingudes, amb les vagues que calguin, fins a paralitzar aquestes polítiques governamentals i poder recuperar el que ens estan robant.
Creiem en un procés de lluita -en què la vaga sigui una eina més- que enforteixi la participació, el debat i la presa de decisions dels treballadors i les treballadores en les assemblees i creï la consciència que, només des de la unió i la lluita col·lectiva, es poden canviar aquestes polítiques. Volem un clam unitari tan potent que faci impossible a CCOO i UGT dilapidar aquest capital de força i de pressió generat per la lluita unitària, i evitar que aquests sindicats seguin a negociar uns acords de mínims i algunes contrapartides o, com ja ha passat amb les pensions, en què els sectors assalariats hi perdin encara més drets.
Una vaga per unir, per recuperar, per avançar i millorar…
Si lluitem potser no guanyarem, si no ho fem estem perdudes i perduts
Cordinadora Unitària Sindical de Catalunya (CUSC)
