La problemàtica de les malalties professionals demana una mirada que tingui en compte les disparitats de gènere presents als entorns laborals. Les diferències en les condicions laborals i en l’exposició a certs riscos fan indispensable abordar el tema des d’aquesta mirada.
Com a resultat del repartiment de rols tradicionals que perpetua el patriarcat, les dones constitueixen una part significativa de la força laboral en sectors com la salut, els serveis socials, l’educació i la neteja. En aquests àmbits, les dones fan front a riscos específics associats al seu gènere, com són l’exposició a productes químics, les càrregues físiques i emocionals de la feina, i la manca de reconeixement de certs riscos laborals.
La invisibilitat de les malalties professionals entre les dones forma part dels elements estructurals que fan que les dones surtin encara més malparades que els homes en el mercat laboral. Les estadístiques oficials poden subestimar la prevalença d’aquestes malalties entre les dones a causa de la manca de reconeixement de certs riscos laborals i a les barreres a l’accés a l’atenció mèdica i a la compensació per malalties professionals.
Per tot això, és fonamental adoptar un enfocament que reconegui i abordi les disparitats de gènere en totes les etapes, des de la identificació de riscos laborals específics fins a la prevenció, el diagnòstic primerenc i el tractament de les malalties professionals. Això implica desenvolupar polítiques i mesures concretes que promoguin la igualtat de gènere en l’accés a condicions de treball segures i saludables, així com en l’atenció mèdica i la compensació per malalties professionals.
Per aconseguir-ho, és imprescindible la recopilació de dades desglossades sempre per gènere per comprendre d’ una manera més adequada la magnitud i la naturalesa específica de les malalties professionals entre les dones. D’aquesta manera es podran desenvolupar estratègies més efectives i dirigides al tractament de les necessitats específiques de gènere en la prevenció i gestió de les malalties laborals.
A més a més cal fomentar la conscienciació sobre les malalties professionals des d’una perspectiva de gènere entre les persones treballadores, empreses, professionals de la salut, etc. i avançar en la capacitació sobres aquestes malalties. Així aconseguirem major sensibilització sobre el problema dels riscos laborals específics per a dones i homes, i promourem entorns laborals més inclusius i equitatius.
En conclusió, abordar les malalties professionals des d’una perspectiva de gènere és essencial per garantir condicions de treball segures i saludables per a totes les persones, independentment del seu gènere. Això requereix un enfocament integral que reconegui i abordi les disparitats de gènere en els riscos laborals i en la prevenció i gestió de les malalties professionals. Només mitjançant accions concretes i coordinades podrem avançar cap a entorns laborals més segurs i equitatius per a tothom.
Alguns exemples de les accions concretes a desenvolupar:
- Realitzar avaluacions de riscos laborals tenint en compte les diferències entre homes i dones.
- Recopilar i analitzar les dades sobre accidents laborals, malalties professionals i altres indicadors de salut i seguretat, sempre desagregades per gènere.
- Proporcionar equips de protecció personal (EPP) i eines de feina dissenyats per ajustar-se a les diferències físiques i ergonòmiques entre homes i dones.
- Proporcionar formació específica sobre riscos laborals amb un enfoc de gènere que faciliti la conscienciació sobre la disparitat.
- Implementar polítiques laborals que permetin la flexibilitat als horaris de treball, les pauses i les assignacions de tasques per adaptar-se a les necessitats específiques de cada persona.
- Fomentar la igualtat d’oportunitats d’ocupació i garantir la igualtat salarial.
- Establir polítiques i procediments clars per prevenir i abordar l’assetjament laboral, sexual i per raó de gènere.
Com hem explicat, tot això requereix un enfocament global que reconegui i abordi les disparitats de gènere en els riscos laborals i en la prevenció o gestió de les malalties professionals, com l’exposició a substàncies químiques, les lesions musculoesquelètiques, les malalties infeccioses, l’estrès emocional, psicològic i psicosocial o el risc ergonòmic com a resultat de tasques repetitives.
