La denúncia de l’existència de llistes negres és un clàssic del sindicalisme. Aquesta pràctica implica l’existència de fitxers que les empreses o patronals elaboren per evitar contractar treballadors en funció de la seva suposada conflictivitat. En poblacions o comarques petites ser inclòs en una llista del tipus esmentat podia suposar o no treballar o haver d’emigrar. Aquestes llistes es van denunciar en els moments més negres del franquisme cap als treballadors que volien crear sindicats.
Un treballador, Manuel A. ha aconseguit que el Tribunal Suprem multi amb 30.000 euros l’empresa Cotronic per haver-lo inclòs en una llista negra.
La història s’inicia a causa de la denúncia de l’operari de la companyia per a la qual treballava -subcontractada per Telefónica-, a Manresa, per acomiadar-lo després de ser acusat d’una infracció no provada. Concretament va ser inculpat per haver cobrat, l’any 2009, 100 euros a un client per una feina que havia d’ésser de franc. L’acusació li va costar la feina a l’empleat. El treballador va denunciar l’acomiadament per improcedent i va guanyar la demanda perquè els fets pels quals l’havien fet fora mai no es van provar. No obstant això, la llei permet en aquests casos fer fora el treballador pagant la indemnització corresponent.
Apareix el veto
L’empleat va intentar trobar feina en una altra societat del mateix ram, Itete. Va tenir la fortuna de passar els filtres inicials fins a la revisió sanitària. Finalment l’empresa li va dir que no el podia contractar perquè estava en una llista de treballadors conflictius que tenia Telefónica. A través del comitè d’empresa de Telefónica el treballador va saber que les dades per incorporar-lo al llistat les havia proporcionat Cotronic, cosa que el vetava per treballar feina per cap empresa que subcontractés amb la multinacional. En l’àmbit dels muntatges i manteniment de línies de telefonia és imprescindible per als treballadors tenir un carnet per accedir a les centraletes de Movistar.
A partir de la nova constatació, el treballador va denunciar Cotronic per incloure’l en la llista negra. En primera instància els tribunals van donar la raó a Cotronic. Després Manuel A va apel·lar davant l’Audiència Provincial, que també va fallar en contra. Considerava que en cas que l’empresa hagués donat només les dades legalment necessàries per evitar que el treballador entrés a les centraletes no es vulneraven els drets de l’empleat. En aquest sentit va entendre no provada per part del demandant l’acusació de què havia estat inclòs en un fitxer de treballadors conflictius.
Però, en la sentència hi va haver un vot particular d’un magistrat que va considerar que difícilment un treballador podia ser el que aportés la càrrega de la prova, perquè no hi tenia accés. En aquest sentit, el denunciat va apel·lar al Suprem per infracció processal.
El treballador argumentava que el fet d’incloure’l en una llista negra impediria que en endavant pogués treballar en el seu ofici, per la qual cosa demanava des de l’inici del procés una indemnització de poc més de 653.000 euros, equivalents al salari base de la seva feina des del moment en què va ser acomiadat fins a la seva jubilació.
Represàlies després de la vaga
Finalment el Suprem, tot i que no va considerar provada l’existència de la llista negra, sí que acceptà que per part de Cotronic “existeixen indicis de què va poder haver una cessió de dades personals susceptible d’obstaculitzar el seu accés a l’ocupació”. Això suposa la vulneració del dret a l’honor i a la protecció de dades de caràcter personal de Manuel A.
Per tant, la Sala del Civil de l’alt tribunal ha acordat la cancel·lació de les dades personals del treballador que tingui en els seus arxius Cotronic i condemna també l’empresa a indemnitzar-lo amb 30.000 euros, una xifra molt inferior a la que reclamava el demandant.
Fonts del comitè de vaga de les empreses del sector de muntatges elèctrics, que van protagonitzar l’estiu passat una sonada protesta en defensa de les condicions de vida i de treball dels muntadors d’instal·lacions telefòniques han afirmat que “és sabut que hi ha represàlies i llistes negres, també actualment. Aquestes prohibicions afecten els operaris més desvalguts, que no formen part dels comitès d’empresa o són autònoms, el primer que passa és que no poden entrar a les centraletes i queden apartats de la feina”.
