El passat diumenge 9 de març ens va colpir la notícia de l’assassinat de l’educadora social Maria Belén, treballadora d’un centre de menors no tutelats a Badajoz. Compartim el dolor per la tragèdia i lamentem la pèrdua a la família, amics i companyes de feina.
Aquesta situació no va passar per casualitat, Belén estava sola quan van ocórrer els fets. La precarietat laboral de les treballadores del tercer sector és crítica. Estava contractada com a auxiliar sent titulada en educació social, la seva categoria laboral no corresponia amb la titulació que tenia, tampoc les tasques que havia de desenvolupar. Gran part de les professionals del tercer sector no estan contractades per la tasca que realment fan, i els contractes laborals les obliguen a assumir tasques i feines per les qual no tenen preparació.
El cas de Belén no és un cas aïllat. Hi ha moltes treballadores que pateixen agressions als seus centres de treball per no disposar de protocols de seguretat, personal suficient per fer front a situacions de violència o per treballar en recursos inadequats per les necessitats dels i les usuàries. Fa falta disminuir les ràtios perquè les treballadores del tercer sector no es trobin soles davant d’un brot d’un usuari. També és necessari que no només baixin les ràtios, sinó que s’incrementin els i les professionals als centres de menors no tutelats i en general, a les diferents professions que integren el tercer sector.
El tercer sector està format per serveis de titularitat pública que estan es basa en gran part de serveis que depenen de les administracions públiques, dels ajuntaments i dels governs de la comunitats autònomes. Es tracta de serveis EXTERNALITZATS, i regulats per convenis que legitimen les condicions de precarietat de les treballadores d’aquest àmbit i en cap cas aquestes condicions s’apropen a les de les treballadores del sector públic, les quals disposen de condicions molt més dignes. Per això, la municipalització és la mesura necessària per trencar amb l’empitjorament general de les condicions de treball.
També volem assenyalar que mesures com l’enduriment de la llei del menor no són part de la solució a situacions com la viscuda per la companya Belén, ja que això el que provocarà és més repressió a la joventut, apart de desviar el problema de la seva solució. Els menors que han comés l’assassinat, són víctimes d’un sistema capitalista en crisi constant que empitjora les condicions de vida de la classe treballadora, portant a milers de famílies a l’exclusió social, feines precàries i manca de futur per a les noves generacions.
S’ha de senyalar que el problema real és que mentre que les treballadores del tercer sector patim l’empitjorament de les condicions dels serveis externalitzats, les administracions públiques, de les quals depenem es desresponsabilitzen de les males gestions del centres i a la vegada fent que les empreses que guanyen les licitacions es lucrin de la precarietat de les treballadores!
Per tant exigim:
Més recursos públics destinats a la gestió del sector social!
Ràtios menys baixes per usuari als centres de menors no tutelats!
Per garantir la qualitat dels serveis contractar a més personal qualificat i en condicions de qualitat!
Municipalització de tots serveis públics externalitzats!
Afegiria: a igual feina igual salari.
