Com us avançàvem al mes de juny a Som el que fem per canviar el que som , des de co.bas ja hem posat fil a l’agulla i hem iniciat el procés de “pensar col·lectivament” quina percepció tenim de nosaltres mateix@s, de revisar-nos com a organització, de detectar quan reproduïm i sostenim la lògica patriarcal de la nostra societat i què podem fer per a revertir-ho.
Comencem verificant dues coses: una és la voluntat que tenim de canviar i, l’altra, confrontada alhora, és la por als canvis.
Aquest exercici ha mirat de propiciar un espai de “reconciliació”, on companys i companyes seguin a desmuntar la falsa idea que el feminisme busca “destruir els homes” i la vida familiar i mirem de dotar-nos d’eines per a la conquesta d’interessos comuns. Hem de trencar el discurs reproduït pels mitjans de comunicació que les feministes “odien els homes”, que només busca el rebuig social i ens allunya d’una resposta col·lectiva positiva.
Homes i dones, conjuntament, ens hem proposat desafiar el patriarcat, entenent que només juntes podrem tenir la “foto” sencera.
Veiem com la mateixa paraula, PATRIARCAT, no forma part de les converses ni dels pensaments. Parlem de capitalisme, d’imperialisme, però no de patriarcat.
És important fer servir el terme masculinitat patriarcal per a identificar els drets de domini dels homes sobre les dones subordinades, així com sobre qualsevol altre grup que considerin més febles, fent servir els mitjans que siguin necessaris. I per a diferenciar-ho d’un model de masculinitat que no posi el domini ni la violència al centre de la seva identitat.
Aquest patriarcat inherent, el sostenim dones i homes, tot i ser ells els que més beneficis reben d’aquest sistema, en format de sensació de triomf o d’exercici de poder o control (tot i que no en una sensació plena de benestar emocional).
El sostenim quan el reproduïm i hem pres consciència que l’estem reproduint cada cop que:
no tenim cura en l’ús que fem del llenguatge i escrivim en masculí o quan als nostres comunicats els hi falta perspectiva de gènere;
quan com a home explico tot el que diu la meva dona perquè penso que ella no ho fa bé, o que jo ho faig millor;
o quan fora de casa li acabo a la meva dona totes les frases que comença o bé a les reunions explico les opinions de les meves companyes pensant que a elles no se les entendrà;
o quan com a dona m’encarrego de totes les tasques de cura i em costa delegar-les al meu company o als meus fills o quan no accepto que es facin les coses de casa diferent de com ho faria jo; o quan discuteixo i em justifico en comptes de reconèixer l’acció masclista que he fet;
o quan a la feina m’avanço a fer totes les tasques perquè considero que ho faré millor per tenir més experiència i per saber fer-ho més de pressa i millor;
o quan tinc una actitud paternalista amb totes les dones de casa; o quan pressuposo que és una dona quan em trobo algun problema de circulació;
o quan no reacciono i no dono resposta en ser testimoni d’actes masclistes o bé quan ric de les mofes sexistes;
o quan com a home no m’implico en les tasques domèstiques ni m’involucro en la planificació, ni participo de l’educació de les filles i tot el temps els hi dedica la mare i això em proporciona molt més temps lliure que a la meva parella (dona);
o quan corro (home) a ajudar pensant que necessiten una ajuda que no m’han demanat; quan soc poc empàtic i a més faig servir un to autoritari o agressiu quan la parella (dona) o la filla no responen com jo vull;
o quan m’autocensuro en les converses amb el meu home i no dono els meus arguments ni expresso les meves iniciatives i quan la inseguretat (dona) m’impedeix imposar-me i permeto que les decisions de què es fa i que no a casa les prengui el marit o accepto que els criteris dels companys són més vàlids que els meus i declino prendre decisions; o quan sempre estic disponible per a fer d'”apagafocs” (dona);
o quan com a organització no es donen eines per aconseguir que companys i companyes tinguem les mateixes oportunitats, formacions, etc.;
o quan faig ús (home) dels rols de força, seguretat i poder i penso que sempre tinc la raó.
Els rols sexuals dirigits ens perjudiquen a homes i a dones. Això obliga a treballar conscientment per a ser diferents. Ens debatem en una estranya barreja de la masculinitat patriarcal i alternativa. Veiem clar que el repartiment de tasques a la llar ha de ser equitatiu, així com que a la mateixa feina li correspon igual salari, i diem sí als drets reproductius, però costa connectar i gestionar les emocions i veure què fem sabent que, com a homes, en algun moment han de ser violents físicament o psicològicament per a demostrar que ho són.
Tot i que no és fàcil la corresponsabilitat ni trobar models de justícia i equitat reals, som fidels al que dèiem al juny: “Som el que fem per canviar el que som” i ens hem proposat dur a terme petites accions contra el patriarcat, compromesos a fer resistència al seu pensament i pràctica.
Com?
Canviant el llenguatge a l’hora de fer els escrits, fent servir llenguatge inclusiu i anomenant a homes i dones específicament, així com analitzant les problemàtiques amb perspectiva de gènere;
recapacitant en torn els nostres actes masclistes i buscant aprendre per a canviar actituds personals, comportant-nos de manera més sensible i empàtica;
buscant els mitjans per a aconseguir un repartiment de tasques real;
parlant i conscienciant els fills de la igualtat de gènere i portant el feminisme a casa;
no promovent comentaris masclistes dins del grup d’homes i rebutjant-los si en som testimoni;
evitant també fer o riure amb acudits masclistes;
com a dones, denunciar situacions masclistes i deixar de callar;
no prejutjant ni menystenint les dones, dubtant de les seves capacitats i, entre d’altres, permetre que es defensin soles;
deixant d’acabar les frases de les companyes quan parlen o pensant que jo (home) ho faria millor que elles i no vetar la participació activa de les companyes a les reunions, ni monopolitzar el temps, les propostes i les paraules;
deixant de banda actituds paternalistes o proteccionistes; deixant de dilatar en el temps el canvi de rols; trencant ja aquesta comoditat en la qual estem aposentats i ser actius a l’hora de propiciar l’equilibri entre homes i dones tant a l’espai privat com laboral i sindical i també als llocs de responsabilitat;
assumint el gran repte que és mirar d’educar a fills i filles amb els mateixos paràmetres; prenent consciència que a les seccions sindicals els paràmetres d’igualtat són millorables;
adonant-nos que la projecció professional de la meva companya, conquerir els seus objectius, passa perquè jo (home) assumeixi obligacions familiars i de casa que fins ara només assumia ella;
trobant temps per a dedicar a les filles, per a escoltar-les, i per a fer seguiment dels seus estudis, etc.
Posem molt en valor la feina feta i la que farem.
Cada cop que un home transgredeix els límits del patriarcat, la vida de les dones i criatures del seu entorn, així com la d’ell mateix, experimenta un canvi favorable.
Bon estiu a tothom
