Per una sortida obrera a la crisi, contra les retallades i els 67 anys
Estan negociant els retalls, de la Reforma Laboral, de la regulació dels convenis…
i de les nostres pensions. Parlem d’una baixada de l’ordre del 25% de les ja miserables pensions. Per això és necessari comptar segons CCOO “amb la CEOE i el suport de les formacions polítiques i tot per que el dia 25 de gener, quan el Parlament abordi les conclusions, estigui traçat l’acord en pensions”.
Parlem de que qualsevol treballador/a que comenci la seva vida laboral als 24 anys haurà de treballar cada dia de la seva vida, en un país amb prop de 5 milions d’aturats, per arribar als 67 anys i cobrar una prestació que haurà estat ja limitada per l’ampliació dels anys de càlcul. Mentrestant, bancs i asseguradores, es freguen les mans amb l’expectativa de negoci dels plans privats de pensions.
El paper de Toxo i Méndez és possible perquè la brutalitat de l’ajust segueix tenint confusa i desmoralitzada a una classe treballadora que reacciona com pot, de manera explosiva de vegades, com els empleats públics a Múrcia, a Andalusia, o pensant que no es pot fer res com estan difonent la premsa i els polítics neoliberals (PSOE-CiU-PP-PNB-CC).
La burocràcia sindical, en absència d’un referent sindical i polític alternatiu, troba en aquesta debilitat el seu marge de maniobra.
Però també és cert que, a diferència d’etapes anteriors com quan els Pactes de la Moncloa el 1977, avui la burocràcia sindical no compta amb el prestigi i el crèdit social de llavors. Avui l’oposició sindical, encara dividida i atomitzada és molt superior i el descrèdit dels buròcrates és profund entre els treballadors.
Per això la tasca més important segueix sent continuar unint forces i ampliant la base de l’anomenat sindicalisme de classe alternatiu. La decisió de la majoria sindical basca i de la CIG de convocar vaga general per al dia 27 de gener a Galícia i Euskal Herria, ha de ser saludada i aprofitada per convertir el 27 en una jornada estatal de lluita, amb aturades on la plantilla ho decideixi, assemblees i mobilitzacions al carrer.
Molts comitès d’empresa i delegats de CCOO-UGT que no estan perquè es pactin retallades, s’han de sumar a iniciatives unitàries i obertes com la del 22 i a realitzar accions el 27, ja que tenen una responsabilitat davant els treballadors que els han elegit. No poden callar després del que van dir: Si el govern no rectifica la brutal reforma laboral i abaratiment de l’acomiadament, la mobilització contínua.
Si no et sembla bé donar l’aval sindical al pla dels banquers i la UE per a “salvar Espanya” o, el que és el mateix, l’empobriment massiu i la pèrdua generalitzada de drets quan s’ajuda als banquers que segueixen amb els seus milionaris salaris, fes-ho saber. Que aquestes forces no hagin estat visibles abans no és excusa per no actuar.
Ara, si no actuem, el capital tindrà el seu acord de pau social per les retallades (amb marge per rebequeries irrellevants en alguna manifestació més), el PSOE tindrà un respir abans de la municipals, CCOO-UGT podran seguir jugant cert paper de mediador social . La seva ‘responsabilitat’ serà premiada sense dubtes per la TV. Són gestors administratius i institucionals, subvencionats i dependents. En canvi, des de co.bas, diem que el sindicat som els treballadors/es la unitat i la decisió de les bases és el fonamental.
No esperem a que ens preguntin res, que les cúpules no ho fan, i menys després de rebre fa uns dies 27 milions d’euros per a formació. Reuneix-te amb els teus companys/es i actua, dedica’ls un temps al debat en assemblea sobre que fer al teu àmbit. No li diguis als teus fills que no vas fer res. Tot sembla calmat, però no està mort. La majoria mai es mou espontàniament de forma majoritària per la lluita excepte en situacions dramàtiques.
El 27, sortirem a realitzar manifestacions, accions i assemblees, consulta la nostra web www.cobas.org i participa en les més properes al teu àmbit i uneix-te a la vaga en Euskal Herria o Galícia.
No hi ha dreceres ni desesperacions per respondre a la situació, no hi ha un altre camí que seguir unint forces per aixecar un referent sindical de classe, plural però unitari i alternatiu que creixi i així, treballant des de la base, convertir en un clam de milions l’exigència de vaga general i d’una sortida obrera a la crisi.
13/1/2011 Coordinadora estatal de Co.Bas
