Quants perjudicis més, han de causar CCOO i UGT a treballadors i treballadores, perquè tots i totes passin d’ells com de la pesta?
Per als interessos de treballadors/es, és un greu error, presentar-se en les seves llistes a representants per comitès d’empresa o per delegat/a; doncs malauradament aquestes dues organitzacions, ja fa molt de temps que, des dels seus òrgans de direcció, vénen actuant de una manera, pel que perjudiquen, clarament, als que teòricament diuen representar.
Des de fa 30 anys, aquests dos sindicats, han vingut cedint a les peticions patronals i governamentals, permetent un deteriorament i pèrdua de drets laborals, econòmics i socials del conjunt dels treballadors. Tot això ho assumeixen, quan la seva missió hauria de consistir en tot el contrari, és a dir, a reivindicar i lluitar per millorar, en tots els aspectes, les condicions de vida i treball.
De manera que, presentar-se a eleccions per CCOO o per UGT, és com llençar pedres contra la teva pròpia teulada.
¿Què més han de signar, permetre o callar aquestes dues organitzacions i, fins on han de “baixar-se els pantalons”, perquè els treballadors i les treballadores es donin compte que ja fa molt temps que no defensen els seus interessos? És evident que el que estan fent és “apunyalar per l’esquena”, una i altra vegada, a canvi de mantenir el seu modus vivendi.
Normalment es va a un professional (ja sigui dentista, fuster, lampista, etc. Perquè confiem, es garanteixen que ens atén, resol els problemes, sense passar-se en el cost. Per norma si no és així, canviem de professional.
Doncs bé, a una organització sindical o política, s’ha de canviar amb molta més raó, perquè sent part integrant de la mateixa, no es pot permetre que no comptin amb tu per a res i sobretot, quan es tractarà sobre modificacions de drets aconseguits en sentit negatiu. Un Sindicat o un partit, no és un club de futbol, no és com “ser del Betis, encara que perdi”. Si aquests no ens serveixen: a la merda!
CCOO i UGT, van ser transformats, a poc a poc, en un ministeri, més l’Estat, i són (es miri com es vulgui) la part més eficaç perquè es governi a favor dels capitalistes; ja que tots dos són els que s’encarreguen de dividir , desorganitzar i desmobilitzar als treballadors, mentre que (els polítics en el poder), apliquen les mesures que, banquers i financers, els indiquen: privatitzacions, modificacions laborals lleonines, i com no, l’entrada en l’euro. Aquest canvi de moneda va ser un atracament que, mentre CCOO i UGT callaven i assumien, altres denunciem, des dels nostres limitats mitjans, assenyalant els perjudicis que ens portaria, com així ha estat: l’euro ha encarit la vida a la gent del poble el doble. Els països més desenvolupats d’Europa “ens porten amb la llengua fora”.
¿No haurien els treballadors/es, llavors, passar d’aquests dos sindicats com de la pesta? Ja que, si els treballadors continuen presentant-se en les seves llistes i votant-los, és lògic que continuïn jugant el mateix paper i fent mal a la classe obrera.
En alguns centres de treball i sectors (i no són pocs), CCOO i UGT, estan sent un poder adjunt a les direccions de les empreses. Determinats sindicalistes, més destacats, són els que canalitzen els endolls de familiars i amics per treballar, així com el beneficiar segons qui, dels que treballen, en relació amb els torns, vacances etc. actuen a cop de favors i no sobre la base de drets. Per això alguns treballadors se senten pressionats a seguir afiliats i a presentar-se a les seves llistes, uns perquè ja van rebre favor i altres perquè l’esperen rebre. Aquests sindicats, (sobretot en empreses que funcionen amb diners públics) estan fent la mateixa política que els grans i corromputs partits institucionals, que tenen centenars de milers de endollats en les múltiples administracions.
Les empreses, l’hi permeten als sindicats perquè així (en comptes d’enfrontar als seus interessos) li fan tot el joc brut, de divisió i control dels treballadors.
Aquí a l’EMT de Tarragona, gairebé tots heu fet crítica, en aquest últim comitè, tres membres de CCOO i d’UGT, sense abans haver dimitit, es presentaran a unes proves per a tres places de interventor, que a sobre les guanyessin i, que més a més, a continuació hagin seguit en el comitè sense que ningú, i sobretot, aquests dos sindicats, els hagin cridat l’atenció si més no. És un dels molts exemples.
Us informem que alguns treballadors d’EMT, van acudir a la nostra organització, per tractar de construir una alternativa sindical a l’empresa. Alguns d’ells han desistit, sense que hi hagi hagut cap explicació. Ens consta que aquesta iniciativa, ha generat certes perspectives entre una part de la plantilla. La idea és recompondre l’actitud sindical que en un principi hi va haver en aquesta empresa, i crear un ambient unitari i de fermesa en la defensa dels interessos de tota la plantilla, amb posicions clarament diferenciades entre els que dirigeixen l’empresa i els que treballen, elaborant plataformes reivindicatives per millorar i defensar-les a la taula amb el suport dels treballadors, decidit i votat, en les assemblees.
Amb aquesta finalitat, la nostra organització està oberta i segueix oferint la possibilitat de formar una candidatura alternativa, que introdueixi en el comitè una manera diferent i transparent de fer sindicalisme. Donar suport a aquest sindicalisme alternatiu que es troba en co.bas i en altres petites organitzacions sindicals, és l’única via que tenim els treballadors per recuperar la força i el respecte, i defensar amb honestedat i eficàcia els nostres interessos.
Saber que només es celebrin aquestes eleccions sindicals, van a intentar modificar les vostres condicions laborals i econòmiques i seria lamentable que no poguéssiu tenir una representació sindical ferma en la defensa dels vostres interessos de classe. Abans al contrari, les organitzacions que vénen monopolitzant, la representativitat sindical, faran tot el que els demanin els polítics perquè s’acceptin les mesures que ells vulguin. Ja que els comitès d’empresa vénen sent pressionats pels aparells del sindicat i, sobretot en empreses de caràcter públic. És molt important adonar-se que, cada vegada, de forma més acusada, CCOO i UGT, a canvi de les escandaloses xifres econòmiques que estan rebent de l’administració, (150 milions d’euros, de juliol a setembre, l’any passat), són sotmesos, pels diversos aparells administratius, a acceptar els acords polítics i imposar als seus comitès en les empreses. Aquests aparells administratius de l’Estat i de les autonomies, (des d’un principi d’aquesta falsa democràcia) estan sent ocupats pels partits de dretes, on també queda inclòs el PSC-PSOE, per la seva pràctica contra la classe obrera.
Denunciem també la hipocresia d’Esquerra Unida (IU) i d’Iniciativa per Catalunya (IC), que en dependre d’una part important del seu electorat, dins de CCOO i de la seva direcció, només critiquen d’una banda les retallades socials i laborals, però en absolut assenyalen els veritables culpables que ho permeten i signen en nom de la representació dels treballadors.
També és falsa la crítica que, de vegades, els arriba a aquests dos sindicats procedents de les empreses i dels seus portaveus periodístics; doncs ho han de fer, de tant en tant, per donar-los credibilitat davant dels treballadors. Per als capitalistes, CCOO i UGT, són la gallina dels ous d’or.
Per tot això i en el supòsit que encara no s’entengui la necessitat de presentar-se per un sindicat alternatiu, com és COBAS, considerem que qualsevol candidatura independent, (amb companys/es amb honestedat, que pogués organitzar-se i presentar-se a part de CCOO i UGT) sempre tindria més i millors possibilitats d’oposar-se a mesures regressives, a no ser manipulats i més enllà (que és del que s’hauria de tractar), de passar a prendre la iniciativa reivindicativa per millorar.
Sigui de la manera que vosaltres decidiu, podeu comptar amb la nostra ajuda, de qualsevol tipus que us faci falta (sempre que, sigui per defensar, seriosament, els interessos de la nostra classe), allà estarem.
No us càpiga cap dubte que, més aviat que tard, CCOO i UGT, acabaran apareixent, en la consciència dels treballadors, com un sindicalisme vertical, clarament col·laborador dels governs de torn i el capital. Així serà: la classe obrera comprendrà, no trigant molt, que està sent perjudicada per aquests dos sindicats, en límits, als quals el vertical del franquisme, mai hagués pogut arribar i, ni tan sols somiar.
Tarragona 8 febrer 2011
Sindicat de Comissions de Base (co.bas) Tarragona
