Perquè cada vegada estem pitjor,
perquè no acceptem pagar la seva crisi,
perquè no acceptem pagar el seu deute…
Tornem al 15 d’octubre
Ens van imposar la reforma laboral, la jubilació als 67 anys, van retallar la negociació i tot això en nom de “sortir de la crisi”. Però la realitat és que ni una sola de les seves mesures a frenat la desocupació massiu, els acomiadaments, la caiguda dels salaris i els milers de desnonaments de l’habitatge.
Són ja prop de cinc milions dels desocupats/des i 400.000 desnonaments d’habitatges. Ara les noves
mesures aprovades amb contractes de formació per 480 euros al mes per a treballadors de fins a 30
anys i la autorització per encadenar contractes temporals sense límit, no només no van a resoldre el
drama d’atur massiu sinó que aposten per la precarietat sense límits, salaris de misèria i
l’empobriment general de la població.
Les retallades pressupostàries anuncien una nova onada d’acomiadaments, especialment en l’Administració pública. Són molts els treballadors/es municipals que porten mesos sense cobrar els seus salaris i ara 2541 (Sobre 8000) Ajuntaments anuncien fallida imminent sinó reben ajuda en aquest mes. Amb això seran milers els treballadors / es municipals i de subcontractes que vagin al carrer .. Com que són milers els ensenyants que es queden sense feina (més de 3000 només a Madrid) i desenes els centres de salut que es tanquen (especialment a Catalunya).
Acomiadaments massius, deteriorament dels serveis públics i salaris congelats perquè els convenis
estan paralitzats … aquest és el resultat dels seus plans d’ajust.
La “prioritat absoluta” és pagar el seu deute
Els mateixos banquers i multinacionals que ens van ficar en aquesta crisi, els que en èpoques de vaques grasses s’endeutaven el país sencer per acumular les seves fortunes, els que quan els va esclatar la seva bombolla financera apel.lar l’Estat per “rescatar”, amb les arques públiques, als banquers i als rics, segueixen ara fent fortuna mitjançant el cobrament d’un deute que ells van generar.
Estan tan disposats a que paguem la seva crisi i la seva deute que no han dubtat a modificar la Constitució, amb nocturnitat i traïdoria, negant l’exigència popular de referèndum, per deixar clar als mercats i la Unió Europea de Merkel i Sarcozy que la primera obligació de l’Estat, governi qui governi, serà pagar el deute.
PSOE-PP han imposat amb tret constitucional, que la “prioritat absoluta” és pagar un deute brut de 1,74 bilions d’euros, fet que suposa, un deute brut per càpita de 37.700 euros i un deute brut per treballador de 98.900 euros.
La primera obligació de l’Estat, serà per tant, per sobre de totes les seves responsabilitats socials, pagar la deute, el deute dels banquers i multinacionals. Volen que paguem el seu deute amb més atur, amb el deteriorament dels serveis públics, amb la sanitat i l’educació pública. Volen, en definitiva, pagar la seva deute amb la fam i la misèria dels treballadors/es i el poble.
En diuen democràcia i no ho és, no hi ha pa per tant xoriço, aquest deute no ho paguem…
Aquests i altres crits que s’han popularitzat en les manifestacions del 15M, mostren que hi ha un
ampli sector de la població que no estem disposats a seguir aguantant aquest atracament. La vida
demostra que les mesures “sensates” i “racionals” que vénen proposant, per “sortir de la crisi”,
PPSOE: PP i els seus banquers ens empenyen a la misèria social.
El que necessitem la immensa majoria és un veritable pla de rescat dels treballadors i el poble.
Un pla que contempli, entre altres, la reducció de la jornada sense reducció del salari, per repartir el treball; que garanteixi el subsidi indefinit els aturats, que garanteixi el dret a l’habitatge mitjançant un parc públic d’habitatge de lloguer barat, traient de les mans de banquers i immobiliàries els habitatges buits que avui acumulen, que congeli immediatament totes les ordres de desnonaments, que garanteixi que l’educació i la salut són un dret i no un negoci, i que no es donarà ni un euro a la privada ni a l’Església. Que s’estableixi un salari mínim interprofessional de 1.200 Euros, equiparat als nivells europeus i pensions dignes.
Hi ha recursos per a un pla així? Com venim molt de temps dient: No cal diners, sobren lladres!. Hi ha recursos
si NO ES PAGA EL SEU DEUTE, si es nacionalitza, sense indemnitzar-li un euro, la banca i es posa sota control dels treballadors, si s’emprèn una veritable reforma fiscal que faci pagar més als que més tenen, que gravi a les grans fortunes, a les multinacionals i als especuladors.
El 15 d’octubre fem una gran jornada de lluita cap a la Vaga general
A tot Europa es succeeixen les manifestacions i vagues, la més recent la vaga general a Itàlia. El proper 15 d’octubre des de les assemblees del 15M s’ha impulsat una jornada internacional de lluita. Els treballadors/es hem de participar al costat de les assemblees del 15M, amb la resta de treballadors/es i pobles europeus, fent d’aquest dia una gran jornada de lluita, amb assemblees en els centres de treball, en els barris, universitats i instituts, amb grans manifestacions que avancin cap a una vaga general que exigeixi la derogació de totes les contrareformes laborals (pensionada, reforma laboral, reforma de la negociació col·lectiva), que exigeixi un veritable pla de rescat per als treballadors i el poble i que digui que el seu deute no la paguem.
Tot el sindicalisme de classe alternatiu, els sindicats nacionalistes, les assemblees del 15M i els afiliats/des de CCOO i UGT hem de posar tot l’esforç en l’èxit d’aquesta jornada.
A Cobas seguirem mentre tant donant suport, i fem una crida a tots els treballadors/es a donar suport a les lluites que avui duen a terme els treballadors/es, en particular en l’ensenyament i la sanitat pública i que tindran una expressió que desitgem de molt èxit el proper 18 de setembre. Així mateix seguirem donant suport tots els exemples de solidaritat quotidiana com els intents de frenar els desnonaments.
