Les adjudicacions d’estiu 2024 han convertit l’escenari de l’Educació pública catalana en un autèntic desgavell provocat per la mala gestió d’un Departament d’Educació que culmina així el despropòsit que va començar tot just fa quinze anys amb l’aprovació de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya). Una llei que degrada l’ensenyament públic subordinant-lo a l’ensenyament privat com a xarxa subsidiària i assistencial. En el rerefons de l’endarreriment injustificat de les adjudicacions d’estiu 2024 (problemes tècnics en diuen) es troba el Decret de Plantilles i el Decret de Direccions que faculta aquestes últimes a perfilar places als centres, places moltes d’elles que ara haurien d’ocupar milers de persones interines que han tret plaça a la funció pública als darrers processos selectius de la Generalitat de Catalunya. Aquest i no un altre és el problema de fons amb el procés actual i és el que ha provocat els successius endarreriments en l’anunci de les places provisionals de llocs de treball de cara al curs vinent (del 2 al 5 de juliol i del 5… al 15 de juliol, sense saber del cert quan tindrem la resolució final).
A més, i per acabar-ho d’adobar, el mateix dia 5 de juliol, el Departament d’Educació va publicar una modificació de la Resolució de les Adjudicacions que faculta al mateix departament a nomenar el professorat interí que ha de rebre plaça provisional com a funcionari en pràctiques aquest proper curs en una especialitat diferent a la seva si així ho creuen oportú, sempre que la tinguin reconeguda al seu perfil professional, encara que l’especialitat a la qual hagin superat el procés d’oposicions sigui una altra.
La resolució provisional publicada el dilluns 15 de juliol, ha estat una mostra més de la incompetència del Departament on no només s’evidencia el caduc i ineficaç sistema d’adjudicacions, sino que ha deixat a centenars de treballadors/es al carrer o si més no en un estat de no saber què passarà amb el seu futur professional a un mes i mig de tornar als llocs de treball (departaments on tenen places doblades o els hi han tret de forma sorpresiva, d’altres on falten professors/es quan ja hi havia previsió feta…). Persones que havien obtingut vacant els darrers cursos, ara de moment no tenen res, d’altres han estat nomenades d’especialitats diferents a les seves o bé han estat enviades lluny del seu lloc de residència o nomenades en centres de màxima complexitat, d’educació especial o en centres penitenciaris, sense haver-ho demanat.
Tots aquests fets, a més d’augmentar la incertesa i el neguit entre el professorat, han causat un gran emprenyament entre els mateixos i la indignació dels sindicats representats a la mesa sectorial, donat que tots aquests canvis ni tan sols els han estat consultats pel Departament. A més, no cal oblidar que aquest procés de regularització del professorat interí en frau de llei i abús de temporalitat ha presentat tota una sèrie de problemàtiques, la darrera la que té a veure amb les adjudicacions, perquè els governs estatal i autonòmic s’han negat a regularitzar directament tot el professorat afectat, professorat que encara no es troba estabilitzat en la seva totalitat. No cal oblidar que aquest procés s’arrossega des de la sentència del Tribunal Suprem del 1996. Les diferents sentències del TJUE no han fet canviar d’idea aquests governs que es van veure obligats a redactar la insuficient Llei 20/2021 per la contundent resposta i mobilització del professorat.
Per tot això, des de co.bas Educació exigim que es depurin responsabilitats i que es presentin dimissions, començant per la de la màxima responsable, la consellera d’Educació, Anna Simó. L’educació pública d’aquest país i la nostra societat no es poden permetre unes actuacions tan vergonyants. El curs s’ha de poder preparar amb normalitat i hem de poder començar sense problemes. Aquest desgavell, però, no ens dona masses esperances. No es poden repetir a l’engròs els despropòsits que hem viscut en l’inici dels darrers cursos (calendari i currículum imposats, manca de temps de preparació…). A més, i per últim, no pot ser que es repeteixin de forma recurrent els problemes tècnics que hem viscut en els darrers cursos amb els programes informàtics que depenen del Departament (Esfera…). Cal rigor.
Per redreçar aquesta lamentable situació, els sindicats representats a la Mesa Sectorial van fer una crida a la responsabilitat individual i a la unitat sindical. Des de co.bas Educació, no obstant, pensem que aquesta no és una problemàtica individual sinó col·lectiva i que cal donar-hi resposta des del conjunt del professorat convocant assemblees i donant forma i votant plans de lluita democràtics i conjunts. Només d’aquesta manera podrem redreçar aquesta lamentable situació. La concentració davant del Departament d’Educació va estar bé però no és suficient.
