És necessària una llei que impedeixi els acomiadaments en empreses amb beneficis i més quan aquests
beneficis són astronòmics. La pràctica d’aquests últims anys ha demostrat que el sector públic crea més
llocs de treball, no deslocalitza i proporciona a la ciutadania millors serveis i des d’una visió més social
que quan aquest es privatitza com en els casos de Telefónica, Banca Argentaria, companyies elèctriques,
etc.
Des de mitjans de la dècada dels 90 del segle passat fins avui, Telefónica ha destruït 45.000 llocs de
treball estables i amb condicions laborals negociades, substituint-los per ocupació precària, mileurista i
sense drets laborals i sindicals efectius per als que exigeixen millores. La política laboral de Telefónica en
aquests anys, coincident amb la seva evolució d’empresa semipública a una multinacional plenament
dependent del capital financer transnacional, sumada a la practicada per la totalitat de multinacionals, ha
estat determinant per a configurar l’actual mercat laboral, segmentat amb predomini creixent de l’ocupació
precària i per configurar una realitat en la qual els salaris representen una part cada vegada mes baixa del
PIB.
En el transcurs d’aquest procés, l’ocupació de qualitat ha anat disminuint al mateix temps que
s’incrementaven els beneficis, fins a arribar a l’any 2010 la xifra rècord de 10.167.000 d’euros. Rebutgem
els plans de Telefónica de reduir més de 6.000 llocs de treball per substituir-los per altres treballadors en
precari, ja que el sector continua en expansió, no només a nivell dels beneficis empresarials, sinó també
de les persones ocupades en el sector. L’anunci en si ja és un escàndol, però encara ho és més en el
context de crisi i de taxes rècord de desocupació. No és un bon senyal per a l’economia d’un país que la
primera empresa en beneficis del país, també destrueixi ocupació. Si ho fa la primera empresa en
beneficis, què impedeix fer-ho a la resta que guanyen menys i fins i tot tenen perdudes?
No és cert que els costos laborals de Telefónica siguin elevats, ja que són 2.658 M, un terç del que
reparteixen als accionistes (7.300 M €). Tampoc és cert que el Grup Telefónica perdi diners, ja que els
beneficis obtinguts en l’estat són d’uns 4.400 milions d’euros i, no es podria explicar l’expansió del Grup
Telefónica a altres mercats mundials, sense l’existència i sense el treball, ahir i avui, dels treballadors de
Telefónica SAU.
Són imprescindibles, mesures legals que limitin els abusius salaris dels directius de multinacionals i
bancs que, a través de diversos conceptes (salari, dietes, bonus, accions, etc.), Han arribat a assolir la
diferència d’1 a 200 respecte als assalariats d’aquesta empresa que són titulats superiors. És una
vergonya que els directius de Telefónica es reparteixin 450 milions d’euros, mentre que cada mes es
donen milers de desnonaments, hi ha gairebé 5 milions d’aturats i, d’aquests, 1 milió sense cap subsidi
per subsistir. Mentrestant, el Consell d’Administració es posen salaris escandalosos, fins a més de 10
milions € com en el cas d’Alierta, a qui denunciem perquè, després de comprovar en seu judicial que eren
certes les acusacions del fiscal, ha aconseguit salvar-se per prescriure el delicte i, ara, encapçala el lobby
patronal que planteja no pujar l’IPC als treballadors.
Igualment s’han de realitzar canvis legislatius perquè les indemnitzacions per acomiadament en les
empreses amb beneficis deixin de ser una despesa deduïble de l’Impost de Societats, ja que, si continua
la fiscalitat actual, tota la societat està finançant indirectament la destrucció d’ocupació a Telefónica
mitjançant la reducció d’impostos per ERO, en una reducció d’ingressos públics que podrien revertir en
serveis socials públics.
És necessària la implicació de la societat, des dels seus governants, les forces polítiques, els sindicats,
la ciutadania, etc. perquè els beneficis astronòmics de Telefónica repercuteixin en la resta de la societat,
via menors preus i tarifes dels serveis de Telecomunicacions (dels més alts a Europa en relació amb el
poder adquisitiu), amb la creació d’ocupació de qualitat (referent per la resta d’empreses) i amb la inversió
necessària per al gaudi, de tota la població, independentment del seu nivell de renda, de les últimes i
millors tecnologies que en cada moment es donin, així d’una qualitat d’excel·lència en tot allò relacionat
amb aquests serveis, des dels serveis d’atenció del client fins al manteniment.
La competència en el sector de les Telecomunicacions no s’ha de donar en condicions laborals a la baixa,
sinó en preus i en qualitat de serveis. És imprescindible garantir unes condicions mínimes de partida per a
tothom que treballa en el sector de les telecomunicacions, independentment de l’empresa en què ho faci,
contracta o subcontracta, i poden ser millorades lògicament pels convenis d’empresa o Grup. S’ha de
legislar perquè la dita adscripció a aquest conveni sigui obligatòria per obtenir la llicència d’operador.
Es fa imprescindible obrir un procés seriós de debat i crítica sobre el procés de liberalització de les
telecomunicacions a la Unió Europea i les seves conseqüències sobre: l’accés igualitari al servei prestat i
la seva qualitat, a la quantitat i qualitat de l’ocupació generat, la seva contribució al desenvolupament dels
mercats interns i al creixement econòmic. Aquest debat no s’ha de descartar que, per raons dogmàtiques,
no es consideren alternatives, com la tornada del sector al control públic. Els retards en la implantació de
la banda ampla van a l’una de ser la més cara d’Europa i això sí que té un gran impacte en la productivitat
de tot el sistema.
Davant els testimonis presentats per delegats de més de 10 sindicats, i davant les manifestacions que
l’economia submergida ha de aflorar (BOE de febrer i maig), exigim un urgent pla d’Inspecció contra el
frau fiscal, perquè les més de 300 contractes i 1.500 subcontractes i autònoms que treballen ja per a
Telefónica des de la privatització total de l’any 1.996, que cotitzin les hores extres que no cotitzen a la
seguretat social i es doni als treballadors el dia de lliurança per treballar un dissabte o festiu, eliminant la
repressió laboral i/o sindical contra els que exigeixen i/o defensen cobrar com marca la llei.
La crisi no es resoldrà si les empreses que més beneficis obtenen són les que destrueixen ocupació en
lloc de crear-lo.
Cap acomiadament a Telefónica, ni per repressió sindical, ni pel nou art 52.d de la reforma laboral,
ni per externalitzar treball.
Primers signants: AST-Co.bas, CIG, ESK, LAB, ELA, EC.
Nom i cognoms Professió o representant d’organització
José Luis Sampedro Catedràtic d’Economia Mundial en Madrid y escriptor
Miren Etxezarreta Catedràtica d’Economia Universitat Autònoma Barcelona – Col·lectiu Taifa
Àngels Martínez Castells Professora Universitat d’Economia de Barcelona. Dempeus Salud Publica
Arcadi Oliveras Professor d’Economia de Barcelona- Justícia y Paz
Albert Recio Professor d’Economia de Barcelona- Revista Mientras Tanto
Joaquín Arriola Professor d’Economia Política en la Universitat del País Vasco y de Bakeaz.
Juan Torres López Prof. Anàlisis Econòmic de la Facultat de Econòmiques de Sevilla
Pedro Montes Economista del Banco de España- Coordinadora Socialisme SXXI
Juan Fco. Martin Seco Professor Economia de Madrid, escriptor, ex secretari general Hacienda PSOE
Ricardo García i Carlos Ruiz President i Vicepresident de ATTAC
Xabier Vence Professor d’Economia de Santiago Compostela- Galicia
Vicente Romano Catedràtic jubilat Universitat Complutense Madrid y escriptor.
Alfredo Grimaldos Periodista y escriptor
Manuel Martínez Llaneza Professor de l’Escola de Enginyers Aeronàutics, Madrid
James Petras Professor de la Universitat de Binghampton, EE.UU
José Mª García Mauriño Ex Secretari general de Cristians por el Socialisme
Carlo Frabetti Escriptor y periodista del diari Público
Ángeles Maestro Doctora- Sanitat Pública CAS y ex diputada Parlamento Madrid
Carlos Taibo Professor de la UAM. MADRID
Armando Fernández Steinko Professor de Sociologia UAM Madrid
Xosé Manuel Beiras Torrado Catedràtic Estructura Econòmica, Universitat Santiago Compostela
Diego Guerrero Professor d’Economia de UAM Madrid
Miguel Guerrero Sánchez Coordinador de Jubilats de CCOO de FECSA-ENDESA
Diego Cañamero Sindicat andalús de treballadors SAT
Cándido y Morella Sindicat CSI de ASTURIAS
Vidal Aragonès Advocat laboralista de Canàries
Joaquín Sagaseta Pardas Advocat laboralista de Canàries
José Ramón Pérez Meléndez Advocat Laboralista Col·lectiu Ronda
George Mavrikos Secretari General de la FSM. Federació Sindical Mundial – FSM
Quim Boix Enginyer Superior y del Consell Presidencial Internacional de la FSM
Rosa Cañadell – Ricardo Rodilla Portaveus del Sindicat d’Ensenyament de Cataluña USTEC-IAC (STES)
Luis Blanco – Marcela Güell Sindicat de la Administració Pública CATAC-IAC y de Sanitat CTS-IAC
Eduard Lucas Portaveu de la FTC-IAC Intersindical Alternativa de Cataluña
Josep Mª. Dellà Fabà President del Sindicat de Seguros ZURICH-OTZA
Juan J Nogales Domínguez Del Comitè Empresa Barcelona INDRA SISTEMAS
José Antón Valverde Delegat sindical ATOS sistemes http://construimbase.blogspot.com/
Vicent Mauri Intersindical Valenciana
Miguel Chiuelo Caraso Intersindical Aragó
Valentí Rassa Sindicat Unitari Metro
Gonçal Bravo y Jordi Aldeguer Portaveu nacional de la COS y secretari d’organització de la COS
Salvador López Arnal Professor de filosofia de la UNED, escriptor en Rebelión y www.espai-marx.net
Jordi Miralles i Conte Diputat Parlamento Cataluña y Coordinador General EUiA
Esther Vivas Izquierda Anticapitalista- Des de Baix
Carmelo Suarez Secretari General del PCPE
Ángel Luis Parra Responsable Moviment Obrer Corriente Roja
Daniel Morcillo Álvarez Arquitecte y Concejal Ajuntament Madrid IU
Juan Ramón Sanz Diputat Assemblea de Madrid IU
Joan Herrera Diputat de IC
Oscar Simón CUP – Alternativa per Barcelona- En Lluita i Des de Baix
Gaspar Llamazares Coordinador General de IU y diputat
Carlos Martínez Ex President Estatal de ATTAC
Iago Santos Castroviejo Doctor y professor d’Economia Aplicada; Universitat de Vigo
Alejandro Andreassi Cieri Professor d’Història Moderna Contemporània de la UAB
Mail: federacion@ast-cobas.org cobas@telefonica.net sindicatoast@sindicatoast.org
