8 de Març

El 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, tenim una cita ineludible per a llançar-nos al carrer per a demanar igualtat, #Igualtat Real Ja!, per a visibilitzar que les desigualtats de gènere són encara una realitat a tot el món.

Des de co.bas, us convidem a la mobilització, a participar de les accions convocades; enguany, i donada la situació, atenent especialment les mesures de seguretat i buscant que els actes siguin descentralitzats per a evitar concentracions nombroses.

Les nostres identitats i situacions són múltiples, però és important que estiguem TOTES.

No podem oblidar que són les dones les que durant tota aquesta crisi de la covid-19 han estat i estan en primera línia, com a treballadores de la salut, cuidadores, treballadores familiars, netejadores, caixeres supermercat… Posant en manifest no sols la importància de la seva contribució sinó la desproporcionada càrrega que han de suportar.

Per això el 8 de març, fem vaga de cures en la família i en la societat; vaga per visibilitzar un treball que no es reconeix. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com ben social i exigim la redistribució d’aquesta mena de tasques.

Són les dones les que estem sotmeses a les pitjors condicions laborals, per això també, us convidem a fer vaga laboral. Vaga contra els sostres de cristall, la precarietat laboral, la temporalitat, els baixos salaris i les reduccions de jornada no desitjades. També som conscients de les moltes situacions de precarietat econòmica que hem viscut: ERTEs, acomiadaments, etc., per tant no volem pressionar a cap treballador ni treballadora per a sumar-se aquest dia a la vaga laboral, volem que qui se sumi ho faci amb total llibertat i consciència.

Perquè estem cansades de la patologització de les nostres vides, perquè només nosaltres som les protagonistes de la nostra salut i dels nostres cossos, perquè estem cansades de ser utilitzades com a mercaderia, també fem vaga de consum.

El 8 de març estarem TOTES, cadascuna en el format que s’adeqüi a la seva situació, a la seva necessitat…; en les manifestacions, dins o fora de l’empresa, en el teu barri, en la teva plaça, al costat dels moviments socials, amb les teves companyes de sindicat….no importa on sumis, però estarem TOTES, autoorganitzades i convençudes que les vides han d’ocupar el centre de tot, denunciant les desigualtats, la violència contra les dones, l’exclusió laboral i social, assenyalant com es retroalimenten capitalisme i patriarcat per a imposar-nos la seva cultura de la por.

Estarem TOTES i no ens cansarem fins a aconseguir un canvi de paradigma.