8 M per seguir lluitant

Aquest any, des del sindicat co.bas, seguim reivindicant la lluita de les dones treballadores, i el significat històric d’aquest dia.

El 1910, durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, en commemoració a les treballadores que van morir a la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York, el 1857. Com a dones treballadores, lluitem per millorar els nostres drets i any rere any reivindiquem el 8 de Març com el nostre dia:

Dia de la dona treballadora.

Enguany, tornem a denunciar la precarietat laboral que patim les dones, des de la majoria de contractes a temps parcial, bretxa salarial, les pensions o la desocupació que ens afecta un 19% més a les dones treballadores que als homes.

Perquè aquest any el 8 de Març és diumenge, volem recordar els sectors més precaritzats que no entenen de diumenges ni festius, com són l’hostaleria, la neteja i el comerç, tots treballs feminitzats amb percentatges de fins el 87% de dones en el sector de neteja i un 74% al sector de comerç.

Des de 2012, a Madrid tenim la Llei de dinamització de l’activitat comercial, que ofereix els empresaris la llibertat per obrir els seus establiments tots els dies de la setmana en l’horari que ells necessitin. Aquesta mesura suposa un gran pas cap a enrere en la conciliació de la vida laboral i familiar, ja que es fa cada vegada més incompatible. L’obertura de diumenges i festius no genera ocupació, precaritza el que ja hi ha i no ens permet viure.

El 79% de les jornades parcials són ocupades per dones, això suposa una manca d’independència econòmica per a nosaltres, que el nostre treball productiu (treball assalariat) sigui un simple reforç o suplement i que no tinguem un salari que ens permeti tenir condicions de vida dignes.

Les dones cobrem un 34% menys de pensions que els homes, pel fet que en gran mesura, som nosaltres les que ens ocupem de la feina reproductiva (tasques domèstiques, cura de menors, discapacitat, gent gran), i no ajuden les pensions de viduïtat que són una autèntica vergonya per a les dones que han passat tota la seva vida a càrrec de la llar.

Dins el sistema capitalista, les dones treballadores patim aquesta precarietat per reproduir el funcionament del propi sistema sense que a ell li suposi cap despesa, és a dir, els treballs reproductius són necessaris per a les nostres vides, i totes les retallades en serveis socials i de cures ( guarderies, residències, educació, llei de dependència) recauen principalment sobre nosaltres.

Les dones migrants ocupen el 40% de la feina en els serveis domèstics, la majoria d’elles en situacions molt vulnerables, sense estar donades d’alta i amb salaris de misèria. Tenen una doble opressió, com a dones i com a migrants, tenint enormes dificultats per accedir a l’ocupació, moltes d’elles, amb treballs feminitzats i precaris. Des de co.bas, denunciem el racisme institucional i la criminalització sistemàtica a les persones migrants. No podem oblidar-nos de la part més vulnerable de la classe treballadora, i al seu torn a la que més ataca el sistema capitalista per generar rendibilitat.

També, des de co.bas ens volem manifestar una vegada més contra les violències masclistes. Durant el 2019 s’han produït 99 feminicidis, 55 a mans de les parelles o exparelles i la resta de víctimes han estat per part de coneguts, familiars (fills, germans, cunyats, pares), o dels proxenetes. Cal afegir 3 víctimes menors que han estat assassinades a mans dels pares com a conseqüència d’aquest tipus de violència.

A més a més al menys 73 dones han estat víctimes de violacions en grup o per les anomenades “manades”, perquè a Espanya cada 5 hores es produeix una agressió sexual, davant d’una justícia patriarcal que segueix titllant d’ABÚS el que és VIOLACIÓ.

Però aquestes dades són la punta de l’iceberg de la violència a la qual ens veiem sotmeses les dones, ja que la majoria de les situacions no són denunciades, romanent en un pla ocult del què desconeixem les dades aclaparadores.

Enmig de l’ofensiva propagandista de la dreta encapçalada per Vox, no hi ha ni esperes ni desmobilitzacions. Les dones vam dir “governi qui governi” i portem anys lluitant per deixar d’estar sotmeses als desitjos i mandats d’aquesta societat heteropatriarcal i NO ANEM A DONAR NI UN PAS ENRERE, perquè ens han declarat la guerra i la guanyarem.

Perquè la ultradreta masclista i reaccionària es combat al carrer i amb mesures democràtiques, socials i d’igualtat real, cal exigir des dels carrers al nou govern:

Treballs dignes que ens permetin compatibilitzar les nostres vides. ¡Tancaments de diumenges i festius!

Derogació de les Reformes Laborals (2010 i 2012)
No a la bretxa salarial. A igual treball, igual salari!
¡Pensions dignes i a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat!
L’Estat ha d’assumir els treballs de cures. Exigim guarderies i residències públiques, una Llei de dependència real i efectiva!
No a la Violència Masclista! Mesures reals ja!