25-N | Dia contra la violència masclista: que la vergonya canviï de bàndol!

Que la vergonya canviï de bàndol

En el 25 de novembre d’enguany ens acompanya, en primer lloc, l’escàndol del cas Pellicot, que no només ha commocionat França, sinó també tot el món. Després de saber que Dominique Pellicot havia estat més de 10 anys organitzant violacions grupals (i sent-ne part) a la seva dona Gisèle mentre aquesta estava inconscient, Gisèle Pellicot, fent un paper heroic que en cap cas li tocava, va fer del “que la vergonya canviï de bàndol” tot un clam que ens hem fet nostre el moviment feminista d’arreu.

I és que les dones diem prou. Prou complicitat a les institucions i jutjats que deixen lliures pederastes a Múrcia, prou haver-nos d’empassar discursos feministes d’homes que després resulten ser els mateixos agressors que tan critiquen, com ha sigut el recent cas d’Errejón. Prou. Són ells qui s’han d’avergonyir i abaixar el cap, són ells, acompanyats de tot un entramat judicial còmplice i masclista, qui suposen una xacra a la societat.

La vergonya de no prevenir la violència

Aquest any ens trobem amb l’esgarrifosa xifra de 82 feminicidis (Font: feminicidio.net), 37 segons les dades oficials. Xifres que demostren que la vida de les dones treballadores segueixen sense ser una prioritat per aquells que ens governen i es reivindiquen feministes.

A l’Estat espanyol es denuncien fins a 14 violacions al dia, és a dir, una cada dues hores! A aquesta xifra se li sumen 55 denúncies al dia per agressió sexual, una xifra que ha augmentat respecte 2023. Entre gener i juny de 2024, el total de denúncies per delictes contra la llibertat sexual ha crescut un 4,8% fins a les 10.010, és a dir: a l’Estat espanyol les dones denunciem més de dues agressions CADA HORA (EP Data).

Aquestes dades ens demostren que les dones treballadores estem completament desprotegides davant la violència, que no para d’augmentar, i que no s’estan destinant prou recursos ni a la prevenció de la violència, ni tampoc a l’acompanyament de les víctimes que la pateixen.

La precarietat mata

Quan diem que estem desprotegides, ens referim a que no tenim prou independència per deixar de dependre econòmicament del nostre agressor, perquè carreguem amb la majoria de contractes temporals, i la nova reforma laboral de Yolanda Díaz, en comptes de posar solució a la temporalitat, només ha fet que agreujar el problema. Ens referim també a que no podem trobar un lloc on viure segures, perquè el preu del lloguer no para d’augmentar mentre la classe treballadora, i especialment les dones, no parem de perdre poder adquisitiu.

I ens referim especialment a que retallar els serveis contra la violència masclista també és violència i ens condemna a morir. Per això des de co.bas Catalunya volem mostrar-nos plenament solidàries amb les treballadores de la Red de Violencia de Género de Madrid, que ja han anunciat que aquest proper 25 de novembre aniran a la vaga exigint més recursos i també la remunicipalització del servei.

Aquesta precarietat no només es dóna a Madrid, sinó a tot aquest tipus de serveis a tot l’Estat. Com les mateixes treballadores denuncien, no només parlem de que en els serveis externalitzats el que prima és el benefici empresarial, sinó que les pròpies administracions públiques publiquen plecs amb pressupostos tan baixos que ni tan sols les empreses ho veuen rendible. Les nostres vides no poden dependre de si un servei és rendible o no. Si un servei és necessari, ha de ser públic i dotat de recursos, aquesta és l’única manera d’acabar amb els feminicidis.

És imprescindible envoltar de solidaritat les treballadores de la Red, perquè la seva lluita és la lluita de tota la classe treballadora contra el desmantellament dels serveis públics.

Aquest 25 de novembre és imprescindible que seguim organitzades i combatives per a exigir:

• Fora jutges i jutgesses masclistes dels tribunals! Cap sentència més a favor de maltractadors i agressors.
• Més recursos per a la prevenció de la violència masclista i per a l’acompanyament a les víctimes d’aquesta.
• No a la reforma laboral PSOE-Sumar que ens condemna a la temporalitat i la precarietat! Derogació de totes les reformes laborals (2010, 2012 i 2022).
• Pel nostre poder adquisitiu: cap salari sense la revisió de l’IPC!
• Lloguer social per a tota víctima de violència masclista
• Pel nostre dret a l’habitatge: baixada immediata dels lloguers, per un parc públic d’habitatge!

No podem acabar aquestes línies sense recordar les dones palestines que pateixen el genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel. Mentre el sionisme fa propaganda de ser un exèrcit inclusiu i feminista, massacra la població palestina. No hi ha cap tipus de feminisme ni inclusió en un genocidi, i per això el 25-N també clamem per la llibertat de Palestina.

co.bas Catalunya