El 25 de Novembre és una jornada internacional per a denunciar les violències masclistes i expressar la força de les dones, lesbianes i transgènere en la nostra denuncia i força individual i col·lectiva per a fer-hi front. Les violències masclistes s’expressen de nombroses formes: els assassinats i violències a l’àmbit de la parella o ex-parella, la violencia vicaria, l’assetjament sexual o per raó de sexe a l’àmbit laboral, acadèmics i culturals i altres espais de relacions socials, la violencia econòmica i institucional, les agressions sexuals, la violència digital, la violència obstètrica i un llarg etc. Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, lesbianes i trans, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial.
Les dades que coneixem sobre les violències masclistes posen en evidència que estem parlant d’un tema estructural. Segons la darrera enquesta de violències masclistes de Catalunya, de l’any 2016, assenyala, entre d’altres, que més del 64% de les dones més grans de 16 anys hem patit algun episodi de violència a la llarg de la seva vida i que unes 23.000 dones a l’any han viscut un procés d’assetjament sexual a la feina. De mitjana, a Catalunya es denuncien 3 agressions sexuals al dia i sabem que això només és la punta de l’iceberg, ja que només es denuncien aproximadament el 10%. Durant la pandèmia , en el marc de les relacions de convivència, s’ha produït un augment de la violència. En els primers 11 mesos del 2021 s’han produït 27 feminicidis (assassinat de dones pel sol fet de ser-ho).
