Per cinquè any consecutiu el Govern del PP pujarà les pensions el mínim establert per la llei, que és del 0,25% . Des que la reforma de 2013 va deslligar la pujada de les pensions de l’evolució de l’IPC, aquestes prestacions només s’han revaloritzat durant els següents anys el mínim establert per la llei contra el que prescriu la Carta Social Europea (vinculant per l’Estat espanyol) que estableix l’obligació dels Estats de preservar el poder adquisitiu dels pensionistes.
En comptes de plantejar sistemes de recaptació on la solidaritat intergeneracional estigui lligada a una fiscalitat progressiva, de manera que tant les rendes del treball com les del capital serveixin per garantir una vida digna a la gent gran, ens trobem, per contra, davant un atac permanent a les pensions públiques amb l’objectiu de privatitzar-les.
I A CATALUNYA QUÉ?
A Catalunya la població catalana en risc de pobresa arriba al 19,2%. L’atur afecta a 418.000 persones i més de dos terços no cobren prestacions. Les famílies on cap membre no treballa són 176.200 (última dada 2017). Tenim 10 desnonaments diaris només a Barcelona, mentre es disparen els lloguers. Els governs afirmen que es crea ocupació, però la gran majoria són contractes -escombraria amb sous i condicions indignes.
Les noves formes de (des)composició del món del treball, temporalitat, precarietat, falsos autònoms, externalitzacions… han esdevingut la norma d’unes polítiques públiques i unes reformes laborals al servei de les grans patronals.
En aquest context, les dones són les primeres a ser retallades o privatitzades, són invisivilitzades i assassinades, són doblement explotades i oprimides davant la indiferència de l’administració. La bretxa salarial, el sostre de vidre i la desigualtat en unes pensions ja de per sí de misèria esdevenen elements claus en l’actual lluita feminista.
Els immigrants son tractats de manera inhumana, i sense facilitar la seva regularització mentre són afinats en “Guantánamos” locals de l’Estat anomenats CIEs.
En l’actual context de polítiques autoritàries, de desmantellament i privatitzacions de serveis públics i de precarització creixent del món del treball, el 155 s’ha configurat com una nova eina d’excepció en l’arsenal repressiu de l’Estat contra la protesta social a les seves polítiques. el 155 junt amb la reforma del 135 i la “llei mordaces” significa una clau de volta més en el context d’excepció i repressió que ja estem patint el conjunt dels moviments socials i els sindicalistes en els darrers temps.
La marxa per la renda bàsica contra l’atur i la precarietat; arribarà a Madrid el 24 de març per reclamar una vida digna. Un ingrés incondicional per sobre del llindar de la pobresa, pensions i treball dignes, sanitat i educació públiques per tots i totes. Des de les marxes enviarem autobusos a Madrid i us convoquem també a aquesta manifestació simultània a Barcelona contra la repressió, contra l’atur i la precarietat per un treball i pensions dignes.
El 24 de març a les 18h totes a la plaça universitat per un treball i pensions dignes!
